El jutge del "cas Palau" ha citat a declarar com a imputat l'exdiputat de CiU Jaume Camps, el nom del qual apareix en una nota manuscrita trobada al Palau de la Música relacionada amb un suposat pagament de la constructora Ferrovial. Segons va informar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un comunicat, el titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Joan Maria Pijuan, ha citat Camps perquè comparegui en qualitat d'imputat el 19 de febrer que ve.
Jaume Camps, que va arribar a ocupar una butaca en el Consell Consultiu de la Generalitat (l'actual Consell de Garanties Estatutàries), va ser un dels diputats de més pes polític a CiU durant l'etapa de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, en obtenir el seu escó al Parlament el 1980 i renovar-lo fins al 2003.
El nom de Jaume Camps apareixia citat en una documentació trobada al Palau de la Música que va ser aportada al jutjat el 2010 per l'aleshores director de l'entitat cultural Joan Llinares, que la va trobar en reorganitzar els arxius dels antics responsables de l'entitat, els saquejadors confessos Fèlix Millet i Jordi Montull. En concret, Llinares va lliurar al jutjat una carpeta que portava per títol "Jaume Camps. Dilluns 24/3 a les 11", que s'obria amb un document, sense encapçalament ni data, en què figuraven una sèrie de quantitats mecanografiades i en què es perfilava part d'un paper, adjuntat amb un clip, en què apareixia manuscrit el nom de l'exdiputat al costat de dues indicacions: "pagament 105.000 m. Ferrovial" i "autopista".
Els documents
Les xifres mecanografiades que apareixien en el document es desglossaven posteriorment de la següent manera: "105.000.000 euros" (i el seu equivalent en pessetes), "el 4%=4.200.000 euros" (i el seu equivalent en pessetes) i "FOC (que podria correspondre a Fundació Orfeó Català) 1,5%=1.575.000" (i el seu equivalent en pessetes). Aquests percentatges coincideixen amb els anotats en altres arxius intervinguts en el registre policial al Palau de la Música, també inclosos en la causa, que al·ludeixen al pagament de presumptes comissions del 4% per part de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obres públiques durant l'etapa de govern de Jordi Pujol. De fet, el jutge del cas Palau va fixar al juliol passat una fiança de 3,2 milions de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a la qual va situar com a responsable civil "a títol lucratiu" per l'espoliació del Palau.
Quan va transcendir el contingut de la documentació trobada al Palau de la Música que esquitxava a Jaume Camps, l'exdiputat va negar estar implicat en les activitats delictives de Fèlix Millet, encara que sí va admetre que des de 1979 i durant més de vint anys va exercir la seva "defensa i representació" jurídiques.
La justificació
Segons va sostenir Camps al juliol de 2010, tots els cobraments que va percebre ell o el seu bufet de part de Fèlix Millet obeïen a les minutes d'"honoraris professionals puntualment declarats en compliment dels deures fiscals". L'exdiputat de CiU va al·legar a més que la seva única relació amb Fèlix Millet es remuntava a final de 1979 i va consistir "exclusivament en la defensa i representació jurídiques derivades dels encàrrecs professionals, durant més de vint anys i essencialment fiscalitzats en la dècada dels anys 80". Jaume Camps ja es va veure el 1999 enmig d'una altra polèmica judicial, en què fins i tot va arribar a declarar com a testimoni davant l'Audiència Nacional per haver rebut a Suïssa pagaments de 40 i 46,8 milions de pessetes (240.000 i 281.000 euros) suposadament de part del Grup Torras en els anys 1990 i 1993.
El veterà dirigent de CiU va argumentar en aquella ocasió davant la jutge de l'Audiència Nacional Teresa Palacios que, en ser advocat especialitzat en delictes monetaris, va cobrar a comptes de clients diversos xecs del financer Javier de la Rosa.
