El president de la Generalitat, Artur Mas, va convocar ahir els representants de les principals institucions a una reunió per abordar mesures anticorrupció en la qual no seran presents els partits, alguns dels quals van lamentar que no es comptés amb ells. En una roda de premsa al Palau de la Generalitat, Mas va manifestar la seva "preocupació" pel "cúmul" de casos que apunten a la corrupció en l'activitat política i va advertir que, amb aquests fets, s'està "esquerdant" la "fina capa" de confiança de la societat en les institucions, cosa que pot repercutir, entre d'altres aspectes, "en el procés de transició nacional" de Catalunya.
En la cimera, hi participaran la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno; el president de la Fiscalia Superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el síndic de comptes, Jaume Amat; el síndic de greuges, Rafael Ribó, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.
Mas va assenyalar que la cimera, que encara no té un dia concret fixat, però que seria a mitjans de la setmana que ve, reunirà únicament representants de les esmentadaes institucions, que tenen capacitat de control de l'activitat de l'administració. No obstant això, el president català va remarcar que aquesta reunió és "complementària" a altres accions similars que es puguin fer entre els partits polítics i en el marc del Parlament, en el qual està previst que es reprenguin la setmana que ve els treballs per a una nova llei electoral i una altra de transparència. En boca del seu portaveu parlamentari, Maurici Lucena, el PSC va retreure a Mas que no convoqués els partits a aquesta reunió anticorrupció.
"Ens costa entendre que no s'incloguin actors principals que són els partits, els principals afectats", va afirmar Lucena, qui va apressar el president català a tenir aprovada al Parlament en el termini de 4 mesos la llei de transparència. En to més benevolent, ERC, soci parlamentari de CiU, va valorar positivament la cimera i va demanar a tots els partits que procurin la "màxima transparència", a l'hora que va desitjar que els casos de corrupció "no entorpeixin el procés d'autodeterminació".
Per la seva banda, la CUP va expressar "seriosos dubtes" sobre la cimera i va apostar perquè sigui el Parlament qui actuï. Al seu parer, és en el marc de la cambra catalana que cal adoptar un seguit de mesures que serveixin com a cordó sanitari per eradicar la impunitat política en els casos de corrupció. La CUP va subratllar que la corrupció és "sistèmica i constitueix el moll de l'os de la relació entre negocis particulars i administració pública", i va avisar que una cimera així "pot posar en entredit la independència de les institucions" que hi participaran. El partit, a més, va demanar apartar de l'activitat política les persones imputades. En un comunicat, la CUP va considerar que no es poden repetir casos com els que persones que possiblement seran imputades siguin escollides per formar part de la mesa de comissions parlamentàries.
Davant de les imputacions, al seu parer, cal que el Parlament sigui part activa en les investigacions a través de comissions d'investigació que serveixin per esclarir els fets. El president de C's, Albert Rivera, va rebutjar la cimera i va remarcar que Mas no va voler comparèixer pel cas Palau i té la seu del partit embargada, el que el "deslegitima per liderar cap tipus de cimera". Rivera va afegir que "Mas és el primer que ha de fer neteja dintre de CiU".
La reflexió
En l'àmbit dels partits, el president català, que només ha parlat de temes de corrupció a la roda de premsa convocada per ahir, va plantejar una reflexió sobre unes pràctiques comunes de les formacions polítiques davant casos d'imputació i de condemna i la necessitat d'un cert acord sobre quan cal demanar una compareixença al Parlament o una comissió d'investigació. Encara que, segons Mas, la corrupció "no està generalitzada", institucions i partits han d'emprendre mesures que, encara que no arreglaran els casos que ja estan sobre la taula, sí que poden evitar males praxis en el futur. Per al cap del Govern, la "fissura" en els llaços de confiança entre la societat i les institucions és "doblement perillós" per a un territori com Catalunya perquè no només pot afectar, com la resta, la recuperació econòmica i la cohesió social, sinó també, en el cas català, "el procés de transició nacional".
