El fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez-Sol, va presentar ahir la seva renúncia davant el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que la va acceptar després de ser expedientat per opinar en una entrevista sobre la consulta sobiranista catalana. Així ho va anunciar el propi fiscal en cap de Catalunya a la seva sortida de la Fiscalia General de l'Estat, on va comparèixer per expressar les seves al·legacions a l'expedient que li va obrir dilluns el fiscal general. En un comunicat, la Fiscalia General de l'Estat va confirmar que Torres-Dulce havia acceptat la renúncia que Rodríguez-Sol havia presentat durant el tràmit d'audiència previst en l'expedient i que, amb el seu cessament, havia quedat arxivat a falta d'objecte. No obstant, va especificar que la renúncia al càrrec "no tindrà efecte de manera immediata", ja que les necessitats de govern de la Fiscalia Superior aconsellen que l'actual fiscal continuï en el càrrec en els pròxims dies.

Rodríguez-Sol va anar ahir a la Fiscalia General de l'Estat per donar explicacions sobre les declaracions en les quals considerava legítim que es consultés als catalans sobre el seu futur polític i que, segons la seva opinió, "han estat la causa final" d'aquesta situació. "He explicat els motius i les raons que em van portar a fer cadascuna de les (últimes) actuacions", va dir Rodríguez-Sol, que va actuar, al seu judici, "amb lleialtat al fiscal general de l'Estat". Va afegir que havia posat el seu càrrec a disposició del fiscal general perquè "adoptés la decisió que estimés més correcta i més adequada als interessos generals de la carrera judicial", ja que, va agregar, "en aquesta carrera i en aquesta situació la confiança és un element essencial".

L'audiència davant el Consell Fiscal va transcórrer en un ambient "distès i de lleialtat institucional", que li va permetre expressar la seva opinió davant els fets, segons va detallar. En aquest sentit, va assegurar que les seves manifestacions havien estat "sempre de respecte al marc legal" i amb respecte a "el que ha de ser la llei en tot moment", que, segons va precisar, "ha de ser i pot ser modificada pels responsables del poder legislatiu". Per això les seves declaracions havien de ser enteses, va afirmar, com una "invitació als encarregats d'aplicar les lleis i de crear-les per conèixer la voluntat dels ciutadans", perquè la llei "ha d'obeir al bé comú".