Vila lamenta que França hagi aparcat l'alta velocitat

Aquesta passada setmana, es va conèixer - arran d'una entrevista a la revista 'L'Usine Nouvelle'- que el govern francès no realitzarà la línia del TGV que havia d'unir París, Montpeller, Perpinyà i Barcelona per manca de pressupost. En el text, el primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, explicava que les dificultats econòmiques també afectarien a la línia que havia d'unir Espanya i França pels Pirineus Centrals que quedava posposada fins més enllà del 2050.

El primer ministre francès assegurava que la culpa d'aquests canvis d'última hora la tenia l'anterior executiu que va "cometre errors" i va "mentir" a l'hora de planificar les noves infraestructures. Una renúncia que va rebre les crítiques de diverses entitats de la Catalunya Nord i de la mateixa alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que va qualificar la decisió de "molt mala notícia".

Davant d'això, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha lamentat la postura de les administracions franceses. "Crec que és un projecte estratègic per al sud d'Europa perquè el territori necessita amb urgència una vertebració tant des del corredor mediterrani com la connexió de les grans ciutats europees", ha explicat. Per això, Vila ha "lamentat" que l'actual context de recessió i crisi econòmica "castigui" una infraestructura clau. "El president Sarkozy, les autoritats espanyoles i el Govern van coincidir a dir, en el seu moment, que aquesta connexió era molt necessària", ha subratllat.

Tot i això, el conseller de Territori i Sostenibilitat confia que a partir d'aquesta tardor els ciutadans puguin viatjar des de Barcelona fins a París sense baixar del tren o fer canvis de combois. "És una mesura pal·liativa; que aquestes dues ciutats puguin estar connectades per tren és un somni que portem des del segle XIX quan l'Antoni de Bofarull ja va dir que havia de ser una realitat", ha recordat. "Penso que després de tants anys ja seria hora", ha afegit.

"Un gran salt qualitatiu"

El conseller de Territori i Sostenibilitat ha fet aquestes valoracions des del port esportiu de Roses on ha lliurat les banderes blaves a diverses poblacions costaneres. Enguany, l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) de la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) ha atorgat aquest distintiu a 90 platges catalanes - tres més que l'any passat- i 24 ports. Aquest guardó, reconegut a nivell internacional, valora i premia la gestió ambiental, la seguretat, la informació, l'educació ambiental, els serveis, les instal·lacions, i al mateix temps exigeix a les platges que tinguin una qualitat d'aigua excel·lent.

"Hem fet un salt molt gran, l'any 90 només una de cada quatre platges era digne d'aquest reconeixement i l'any passat el 98% de les platges ja va obtenir la qualificació d'excel·lent", ha ressaltat el conseller de Territori i Sostenibilitat. Enguany, Catalunya és el territori que ha obtingut més títols de banderes blaves en l'àmbit de ports. "Som qui millor gestionem els ports de tot Espanya i això és gràcies a la gestió que s'ha fet des de les administracions el món civil i els ajuntaments", ha detallat. Vila ha assegurat que des del Govern estan "molt contents" amb aquestes xifres que posicionen el territori com "un país que ha fet de l'excel·lència i la qualitat el seu principal actiu a les platges i els ports".

Enguany, la demarcació que ha obtingut més banderes blaves ha estat novament Tarragona amb 38, n'ha guanyat 1, seguida de Girona que manté les 28 del 2012 mentre que Barcelona ha passat de 22 banderes blaves a 24. En termes generals, Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més banderes blaves per darrere de Galícia amb 128 i del País Valencià amb 114, però per davant d'Andalusia, que n'ha obtingut 78. Pel que fa al número de quilòmetres de costa amb aquesta distinció, les platges catalanes sumen 82,16 quilòmetres.

Els treballs per cuidar les platges de Roses costen 600.000 euros cada any

Concretament a les comarques gironines, les 28 platges on a partir d'aquest cap de setmana onejarà la bandera blava són: la Platja Gran de Portbou, la de Gifreu i la del Port de Llançà, la platja del Port de la Selva, la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries, la de Cala Montgó a Torroella de Montgrí, les de Tamariu, Canadell i Llafranc a Palafrugell, la platja de la Fosca a Palamós, les d'Es Monestrí, Torre Valentina, Sant Antoni i Cala Cristus- Ses Torretes de Sant Antoni de Calonge, les de Cala Rovira, Platja d'Aro, Sa Conca a Castell-Platja d'Aro, les de Sant Feliu i Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, les de la Mar Menuda i Gran de Tossa a Tossa de Mar, les de Lloret, Fenals, Sa Boadella i Santa Cristina a Lloret de Mar i, finalment, les de Blanes, Sabanell i Sant Francesc a Blanes.

Pel que fa als ports, a les comarques gironines s'han guardonat vuit; el port de Llança, el port esportiu de Roses - l'únic que està gestionat des del municipi- el de l'Escala, l'Estartit, Port Marina de Palamós, el Port d'Aro, el Club Vela Planes i el de Port de la Selva. L'acte de lliurament de les banderes blaves ha comptat amb la presència de l'alcalde de Roses, Carles Pàramo, i el president de l'Adeac, José Ramón Sánchez Moro, que han intercanviat algunes paraules sobre el fet que la platja de Roses no hagi obtingut aquest guardó. El batlle ha explicat que, ara fa uns anys, hi va haver "mals entesos" entre els dos organismes i que, des del consistori, es van sentir "agreujats". "La qualitat de la platja es controla cada dia des de fa més de deu anys, no tenim la bandera però hi ha la garantia absoluta que és una bona platja", ha assenyalat l'alcalde. Pàramo ha explicat que les tasques per cuidar aquest espai costen 600.000 euros cada any al consistori.

"Creiem que no es pot posar i analitzar per igual una platja de 100 metres quadrats que una que en té 1.700, cal tenir en compte l'esforç", ha apuntat el batlle. Al seu torn, el president de l'Adeac ha ressaltat la bellesa del municipi i ha subratllat que és "bo" per a l'organisme que Roses es trobi dins del seu conjunt de platges en bon estat.