El parlament català va constituir ahir la comissió d'estudi del dret a decidir amb l'absència dels diputats del PPC i Ciutadans, els únics grups parlamentaris que es van negar a participar en aquesta iniciativa en considerar que la cambra catalana no era el lloc adequat per a aquest assumpte. A la sessió constitutiva es va ratificar la presidència de la comissió, que recau en la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, qui va celebrar estar al capdavant "d'una de les comissions més importants" de la cambra i va reiterar, com també van fer altres grups, que la "porta continua oberta" per a C's i PPC. Després d'un controvertit debat en el ple en el qual PPC, PSC i Ciutadans (C's) van qüestionar que la presidenta del Parlament ho sigués també de la comissió, els diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA, PSC i la CUP es van reunir per primera vegada en comissió.

PPC i Ciutadans van ser els dos únics partits del Parlament que es van negar a participar a la comissió parlamentària perquè consideren que la cambra catalana no és l'espai per debatre aquesta qüestió, una absència que va ser criticada per la resta de grups. En el seu discurs inaugural, De Gispert va instar els grups a treballar amb "amplitud de mires i generositat" per no desaprofitar les il·lusions d'una majoria del poble de Catalunya. De Gispert va explicar que els treballs de la comissió s'haurien de conjugar amb les accions del Govern i amb el que sorgeixi del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en què no està el PSC. També va anunciar que a partir d'avui iniciarà una ronda de contactes per recollir propostes i dissenyar el calendari de treball amb vista a la tardor que es concretarà en una segona reunió de la comissió abans de final d'aquest mes.

En una ronda d'intervencions dels grups, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va demanar defugir "falsos debats jurídics" i centrar-se en l'estudi de com fer possible "l'exercici democràtic del dret a decidir". Des del PSC, Maurici Lucena va dir sentir-se "encantat" que la comissió la presideixi De Gispert encara que minuts abans el seu grup s'havia abstingut al votar el "blindatge" jurídic de la presidència. El líder del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va lamentar que no participessin tots, i va puntualitzar que "la millor resposta que els podem donar és l'absoluta normalitat".

Per la seva banda, Quim Arrufat, de la CUP, va considerar que hi ha tres greus crisis que justifiquen l'exercici del dret a decidir: la democràtica, la social i una altra de nacional.