Artur Mas defensa la consulta també per a propostes ´atractives´ de l´Estat

La proposta del PSOE
inclou ordinalitat en el
finançament però no les consultes territorialitzades

06.07.2013 | 00:00
Mas, aquest dijous, durant una de les seves intervencions al ple del Parlament.
Mas, aquest dijous, durant una de les seves intervencions al ple del Parlament.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar ahir que "hi ha d'haver" una consulta en què també es podrien sotmetre a votació propostes "atractives" de l'Estat si n'hi ha, però de moment "a Espanya no hi ha proposta per a Catalunya". "L'única proposta que hi ha d'Espanya per a Catalunya és "no cal fer res", independentment que la majoria de la societat catalana pensi el contrari, Catalunya es mou i Espanya no es mou respecte a Catalunya", va afirmar Mas en una entrevista a RNE, on va subratllar que "si el conjunt de l'Estat fa una oferta molt atractiva una majoria del poble català potser s'hi acull". Tot i això, Mas va afirmar que no veia "cap possibilitat" que l'Estat acceptés un concert o pacte fiscal per a Catalunya però, en tot cas, "qualsevol oferta per part de l'Estat s'hauria de sotmetre a consulta i també hauria de sotmetre's a consulta l'Estat propi".
Mas va subratllar que no hi havia cap ànim de "bel·ligerància" amb la resta d'Espanya, sinó una voluntat de desenvolupar "un projecte propi", perquè Catalunya es trobava "contra les cordes" i "sense el respecte que hauria de tenir cap a la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura i sense capacitat per desenvolupar un projecte econòmic i de benestar que podria desenvolupar sense els lligams que té".
Minuts abans de viatjar al Brasil en una missió empresarial, Mas va defensar que una Catalunya amb Estat propi seria "totalment viable", tenint en compte la capacitat exportadora i de captació d'inversió de l'economia catalana, de la mateixa manera que creu que funcionaria una Espanya sense Catalunya, encara que, segons el seu parer, no seria pròpiament sense "perquè estem junts amb Europa".
Per la seva banda, la presidenta del Parlament i presidenta de la comissió del dret a decidir, Núria de Gispert, va assegurar que hi havia moltes possibles preguntes per la consulta i, en aquest sentit, va posar com a exemples el concert econòmic, la defensa de les competències de Catalunya, tenir veu a Europa o la voluntat de ser un estat propi. En una entrevista al 3/24, De Gispert va defensar que fos el Parlament qui decidís la data i la pregunta de la consulta perquè "el més important és donar una imatge d'unitat". I preguntada per si veia possible celebrar el referèndum d'aquí mig any va respondre: "potser no d'aquí mig any però d'aquí un any potser sí", va assegurar De Gispert.

Les preguntes
El dia després de constituir-se la comissió del dret a decidir que presideix Núria de Gispert, la presidenta del Parlament va apostar perquè la data i la pregunta sobre la consulta es decidís "entre tots" en el marc de la cambra catalana. En el supòsit que el Govern faci una proposta sobre la consulta que inclogui una pregunta, De Gispert creu que aquesta pregunta ha de poder ser "modificable" al Parlament. "El més important és donar una imatge d'unitat", va concloure. Preguntada per si veia possible que se celebrés una consulta en el termini de mig any, De Gispert va respondre que "potser no d'aquí mig any però d'aquí un any potser sí" i va assenyalar que el més important era eixamplar al màxim el nombre de ciutadans partidaris d'una consulta.
Per la seva banda, ERC fixarà aquest cap de setmana el seu full de ruta cap a la independència. En el marc de la cinquena Conferència Nacional dels republicans, que es farà a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat, el partit posarà a debat la seva estratègia política en tres àmbits principals: l'exercici del dret a decidir; la creació d'estructures d'Estat i la transició nacional; i el procés constitutiu de la futura república catalana. La ponència política que es presentarà aposta per una consulta pactada amb l'Estat com a mecanisme prioritari, però no descarta altres vies "més traumàtiques" com la declaració unilateral d'independència a partir d'unes eleccions plebiscitàries. Més de 1.200 persones s'han inscrit per participar en la Conferència Nacional que quedarà inaugurada avui, després dels discursos del coordinador de la ponència política, Joan Manuel Treserras i de la secretària general republicana, Marta Rovira. Per escoltar les paraules del president del partit, Oriol Junqueras, l'audiència haurà d'esperar fins a la cloenda de la conferència, prevista per diumenge al migdia.

Enllaços recomanats: Premis cinema