El PSOE tanca la porta al dret a decidir

La seva aposta federal aborda el principi d'ordinalitat però la manté tal com la va deixar el Constitucional

07.07.2013 | 07:56
Rubalcaba conversa amb el secretari de Política Municipal del partit, Gaspar Zarrías, juntamentament amb el líder del PSC, Pere Navarro.
Rubalcaba conversa amb el secretari de Política Municipal del partit, Gaspar Zarrías, juntamentament amb el líder del PSC, Pere Navarro.

El Consell Territorial del PSOE va aprovar ahir per unanimitat la seva proposta de reforma federal de la Constitució, amb què els socialistes volen donar resposta a les tensions nacionalistes de CiU i ERC a Catalunya i frenar les ànsies de recentralització del PP. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja va celebrar "l'acord" dels "barons" abans de la votació. Tal i com va explicar, el text aborda el principi d'ordinalitat autonòmica, com volia el PSC, però el fixa "com el va deixar el Tribunal Constitucional" en la sentència de l'Estatut i com una qüestió a banda del finançament regular. Rubalcaba, a més, va dir que el text tanca la porta a reconèixer Catalunya com una nació, al·legant que el TC s'hi va pronunciar en contra i "quedava fora" del que s'entén per constitucional. Segons el socialista, amb aquest model, el PSC i el PSOE tenen "la mateixa oferta política".

El secretari general del PSOE es va mostrar satisfet de la negociació del document de reforma constitucional pactat entre els socialistes de tot l'Estat. Tant és així que va qualificar l'acord de "pacte per poder conviure".

Tot i això, el líder del PSOE no va poder evitar referir-se als punts més polèmics que les reformes proposades per les federacions del partit i pel PSC havien posat sobre la taula. D'aquesta manera, i davant la demanda dels catalans que el document recollís explícitament el respecte al principi d'ordinalitat, Rubalcaba va assegurar que el text es limita a reflecti "el que va dir la sentència del TC" sobre l'Estatut. Així, simplement hi ha un reconeixement explícit del que ja es veu constitucional i que no obliga sempre a l'Estat a complir aquesta condició.

Per Rubalcaba, però, el debat sobre aquesta qüestió els va portar a fer una proposta "que porta a l'anivellament de tothom" pel que fa a la solidaritat i els recursos disponibles. "No pot ser que si un té 80 i un altre 120, es reparteixi de forma que el que tenia 80 ara tingui 120 i el que tenia 120 ara tingui 80; han de tendir els dos a tenir 100", va dir, tot afegint que "garantir la igualtat" era un principi que havia regnat durant tot el debat d'aquesta qüestió. El socialista, a més, va avançar que volen crear "un fons de solidaritat que sigui la suma dels que s'han anat creant, com el de compensació territorial" i va apuntar també que això "no seria part del sistema de finançament" estrictament.

Rubalcaba no va voler deixar cap ombra de dubte sobre la petició del PSC perquè el text acordat reconegués la condició de nació per a Catalunya. Res més lluny de la realitat. El socialista va apel·lar, curiosament, a l'actual Constitució i a la sentència sobre l'Estatut per negar taxativament aquesta condició. "La sentència del TC diu el que diu del pròleg de l'Estatut, i això està fora de la Constitució. El més raonable és que la Constitució reculli la denominació que els Estatuts decideixin pels territoris, però no si no són constitucionals", va sentenciar, tot afegint que "el TC ja s'hi va pronunciar i va tancar aquest tema".

Aquests eren alguns dels temes que separaven a PSC i PSOE, i la millora o empitjorament de les relacions entre els dos partits ha planat per sobre de la roda de premsa de Rubalcaba.

En aquest sentit, el socialista espanyol va assegurar que el "problema de fons" amb el PSC, era la dificultat per tenir "un model compartit". "Ara que l'hem trobat, l'hem resolt. Avui tenim la mateixa oferta política", va considerar Rubalcaba. I és per això que el líder del PSOE es va mostrar "satisfet" per haver "recuperat amb el PSC el que teníem de sempre, un model en comú", després d'haver "anat a l'arrel del problema" pactant el document de Granada.

El secretari general del PSOE també va voler apel·lar directament al PP per "negociar" aquesta reforma de la Constitució. "És un projecte que exigeix al menys un acord tan ampli com el de l'any 1978", va dir Rubalcaba. I és que pel socialista, si PP i PSOE "vam arribar a un acord per canviar la Constitució per la situació econòmica difícil, ara que vivim una situació social molt difícil hauríem de ser capaços de posar-nos d'acord en això també".

La Declaració de Granada
Abans de fer aquests comentaris en roda de premsa, el secretari general del PSOE es va fer envoltar pels "barons" del partit per llegir l'anomenada "Declaració de Granada", un document que vol recollir l'esperit de la negociació i el resultat del document aprovat. Aquí, Rubalcaba va voler deixar constància que el PSOE "davant del secessionisme i els intents de recentralització que ha atribuït als nacionalistes catalans i al PP, va lloar la proposta socialista. "El triomf de la recentralització o del desmembrament d'Espanya seria un desastre i desencadenaria de nou les tensions territorials que van fer durant molt temps impossible la convivència", va explicar.
Aquest text ve a recollir la filosofia i base polítiques que han inspirat el document pactat, així com els motius que han portat als socialistes a voler reformar la Constitució.

Enllaços recomanats: Premis cinema