La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va demanar al jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, que obri diligències a la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), vinculada al PP, per investigar si es van desviar part dels fons que el Ministeri de Cultura va destinar a les obres del Palau de la Música a l'Institut Catalunya Futur, la branca catalana de la fundació popular.

En un escrit lliurat al jutge, l'advocat de l'acusació popular, Àlex Solà, va considerar que el ministeri va pagar "un import més alt del que realment costaven les obres per les quals s'havia acordat la subvenció" i reclama que s'investigui el "destí final de la diferència entre el cost efectiu de l'obra i els fons lliurats". La diferència entre el cost real de les obres i les subvencions proporcionadas pel Ministeri de Cultura va ser d'uns dos milions d'euros, segons Solà.

Segons la FAVB, constava a la causa que "va existir doble certificació de les obres de reforma fetes al Palau", una d'un import per enviar al Ministeri de Cultura "per justificar la subvenció concedida" i una altra "del mateix període i conceptes, d'import molt inferior que servia perquè els industrials que intervenien a l'obra facturessin i cobressin".

"D'aquesta manera, es va aconseguir que el Ministeri de Cultura pagués un import més alt del que realment costaven les obres per les quals s'havia acordat la subvenció", va assegurar l'acusació popular en el seu escrit enviat al jutge.

L'advocat també va sostenir que la investigació que Hisenda va fer per determinar si hi va haver algun desviament de fons del Palau per a l'Institut Catalunya Futur, que és part de la FAES, va ser menys intensa que les indagacions per trobar el presumpte finançament il·legal de CDC (Convergència Democràtica de Catalunya).

L'associació veïnal va demanar, a més, que declari com a testimoni l'exdirector general del Palau Joan Llinares, que el 2009 va detectar la doble certificació de les obres. Volen la seva declaració perquè "ho sap tot de com va quedar el Palau quan se'n van anar Millet i Montull". També estan interessats en les declaracions de l'arquitecte Òscar Tusquets perquè informi el jutjat sobre el cost real de les obres. Juntament amb Llinares i Tusquets, demanen que s'oficiï al Ministeri de Cultura perquè emeti còpia certificada de tot l'expedient de la subvenció, i que es prengui declaració com a imputat a l'arquitecte Carles Díaz, "qui signava les certificacions com a direcció facultativa".

L'acusació popular va considerar que no s'han practicat les diligències necessàries d'instrucció per determinar "el destí final de la diferència entre el cost efectiu de l'obra i els fons lliurats pel Ministeri de Cultura" i assegura que "existeixen informacions periodístiques que apunten cap a l'Institut Catalunya Futur", la marca catalana de la FAES. Els veïns argumentaven que, si bé Hisenda no ha trobat el rastre directe "ateses les constatacions del gran tràfic de diners en efectiu i de persones interposades amb facturació falsa com a mecanismes per a la desviació de fons, fan que tal manca de connexió comptable directa no sigui suficient als efectes de predicar que s'han realitzat totes aquelles diligències necessàries de la instrucció".

Per tot això, demana al jutge practicar diligències perquè s'oficiï a la FAES i, d'aquesta manera, que lliuri la certificació de la identitat de les persones o entitats que van aportar els 6,9 milions d'euros que consten a la partida d'ingressos de l'entitat per activitat pròpia durant el 2003, i els 6,3 milions d'euros que consten a la mateixa partida del 2004.

Arxivament de la causa

D'altra banda i en el mateix escrit, l'acusació popular es va posicionar en contra de la proposta de la fiscalia de l'arxivament provisional de la causa contra les dones de Fèlix Millet i Jordi Montull, Marta Vallès i Mercedes Mir. La fiscalia va considerar que no s'ha demostrat que coneguessin l'origen irregular dels diners, però l'acusació popular sostenia que en la instrucció "ha quedat acreditada suficientment la seva intervenció en els fets delictius investigats".

A més, l'acusació popular va demanar al jutge que prengui declaració en qualitat d'imputats als representants legals de les empreses Clos 9 SA, Clos Interiors SL, Manteniments Integrals FM2 SA, Eiffage Energía SL, Instal·lacions i Manteniments Tècnics de Catalunya SL, Vigilancia y Sistemas de Seguridad SA, Inspección y Mantenimiento SA, i Optima Airat SA.