Un manifest de crítics amb el document de Granada acaba de veure la llum. Més d'una vintena de membres de l'Executiva, exdirigents, diputats, exconsellers i destacades cares del PSC han signat un text on reclamen al partit que actuï "sense sotmetre's" a l'acord de Granada. I és que aquests socialistes crítics consideren que el text combina "avenços positius" amb "passos insuficients i mancances rellevants". No reconèixer Catalunya com a nació o no incloure el dret a decidir en la nova Constitució són algunes de les crítiques més remarcades al manifest, que veu essencial assumir aquestes consideracions a una nova carta magna si es vol comptar "amb el suport majoritari de Catalunya".

Amb aquest manifest, no pretenen negar els "avenços positius" que reconeixen al document pactat pels socialistes de tot l'Estat el passat cap de setmana al voltant d'una possible reforma de la Constitució. Però els buits que detecten són tan destacats que han decidit plasmar la seva oposició a que s'assumeixi el text per complet. Al text es detallen aquestes "mancances" i per això es diu que "és més necessari que mai que el socialisme català defensi amb total autonomia el seu projecte d'articulació territorial de l'Estat". En aquest sentit, es demana que aquest camí autònom es faci "sense sotmetre's a les limitacions derivades de la proposta de reforma federal de la Constitució aprovada pel PSOE". "Sense menystenir els avenços que ha fet el PSOE pel que fa al seu model territorial en els darrers vuit mesos, creiem que és necessari que avanci encara més, i amb celeritat, per aquest camí", consideren els signants, que a més creuen que el temps de reacció per fer que "arribi una proposta acceptable per a una majoria del poble de Catalunya" és cada vegada "més curt".

El manifest posa especial èmfasi en el buit que es detecta en el reconeixement nacional de Catalunya i en la no inclusió del dret a decidir com una possibilitat dins la carta magna que el conjunt del socialisme espanyol prepara. Així, els signants lamenten "la incertesa en relació amb el dret del poble de Catalunya a decidir el seu estatus com a comunitat política". "En efecte, és incerta la possibilitat que en el marc de la nova Constitució federal es pugui produir un pacte polític que permeti l'exercici efectiu d'aquest dret", remarquen, posant així en dubte que es pogués convocar una consulta fàcilment amb el plantejament que fa el document de Granada.

I és que aquests crítics entenen que "l'acceptació d'aquest dret no només no és menor, sinó que és del tot central a l'hora d'articular un acord entre Catalunya i la resta d'Espanya". "Entenem que és una condició necessària per tal que una eventual reforma de la Constitució espanyola en clau federal acabi comptant amb el suport majoritari del poble de Catalunya", sentencia el manifest. Entre la vintena de signants d'aquest text destaquen el membre de l'Executiva i el Secretariat del PSC, Joan Ignasi Elena; els exconsellers Marina Geli, Montserrat Tura, Joaquim Nadal i Joan Manuel del Pozo; l'exdiputada i membre de l'Executiva del partit, Laia Bonet; la diputada al Parlament Consol Prados; l'eurodiputada Maria Badia; o el president del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.