El Govern francès acaba de confirmar, a través d'una compareixença del primer ministre Jean-Marc Ayrault, que endarrereix fins a 2030 l'inici de les obres de les línies ferroviàries d'alta velocitat a França que donaran continuïtat als corredors espanyols transeuropeus: l'atlàntic i el mediterrani. El mateix Ayrault ja ho va anunciar fa una setmana en una entrevista a una revista francesa, encara que l'executiu gal encara havia de fer pública la seva decisió definitiva a través d'una compareixença.
La intenció del govern gal és aplicar un pla de privatització d'empreses i d'estalvi per reinvertir aquests diners en les necessitats internes d'infraestructures del país que, per ara, no passen per donar continuïtat als corredors de l'estat espanyol. "Els riscos de saturació i d'ús no justifiquen el seu inici abans de 2030, assegura l'executiu gal sobre la continuïtat del corredor mediterrani i atlàntic a través de França.
De fet, elsâ escenaris prioritaris de l'executiu gal i a on es dirigirà l'esforçâ seran la millora de la connexió terrestre dels ports d'interès europeu, eliminar els punts negres de la xarxa ferroviària i realitzar inversions amb efectes sobre la vida econòmica dels territoris. I, encara que Jean Marc Ayrault assegura queâ "no donem l'esquena a l'alta velocitat la realitat és que, en la pràctica, només la línia d'alta velocitat Bordeaux-Tolosa es construirà abans de 2030. Les primeres obres podran començar el 2017", asseguraven a Le Moniteur fonts del Govern francès.
No obstant això, l'executiu de Jean-Marc Ayrault sí té previst destinar uns 2.000 milions d'euros per iniciar els primers treballs en projectes com el tren d'alta velocitat Paris-Orleans-Lió, la interconnexió Bordeus-Hendaia o la nova línia Perpinyà-Montpeller encara que, insisteixen, l'obra concreta no s'iniciaria fins després de 2030. Les previsions franceses també inclouen una altra galleda d'aigua freda per a les expectatives espanyoles sobre la travessia central pirinenca (que donaria continuïtat a l'eix central) i que impulsa el govern aragonès. Aquest projecte, tal com recull el document sobre les xarxes transeuropees de transport, es planifica per a "un horitzó llunyà a partir de 2050", a causa de la seva complexitat i elevat cost. La ministra Ana Pastor pretenia que aquest projecte s'avancés a 2030.
