El jutge del cas Palau ha conclòs en acabar la instrucció que Convergència Democràtica es va lucrar amb 5,1 milions d'euros de l'espoli del Palau de la Música amb comissions de la constructora Ferrovial, a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Gairebé quatre anys després de la irrupció dels Mossos al Palau de la Música de Barcelona, el jutge Josep Maria Pijuan ha donat per finalitzada la instrucció de la causa en una interlocutòria en la qual ratifica l'acusació contra els saquejadors confessos Fèlix Millet i Jordi Montull i manté CDC com a responsable civil a títol lucratiu per cobrar suposadament a través del Palau comissions de Ferrovial.

En la interlocutòria, el jutge assenyala que, per part de CDC, van intervenir en la trama el tresorer i responsable de finances de la formació, Carles Torrent -qui va morir el mes de març de 2005-, el seu successor en el càrrec, Daniel Osàcar, i l'exdiputat Jaume Camps, els dos imputats en la causa.

El magistrat remarca que també van intervenir "altres alts responsables del partit que van exercir el necessari ascendent sobre els càrrecs públics de la Generalitat i altres organismes públics locals, vinculats al partit, i que tenien la facultat de decidir les adjudicacions d'obra pública". Tot i això, el jutge Pijuan admet que "la identitat i la concreta intervenció d'aquests altres responsables del partit no ha pogut ser revelada en el curs de la instrucció".

Segons el magistrat, Fèlix Millet i Jordi Montull van establir un acord, que es va iniciar almenys el 1999 i es va prolongar fins a 2008-09, amb els directius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga -també imputats-, i amb els càrrecs de CDC implicats perquè la formació rebés comissions, a través del Palau de la Música, a canvi de l'adjudicació d'obra pública per part de la Generalitat i entitats públiques.

El jutge concreta que en total CDC va rebre 5.187.199 euros de part de Ferrovial, a canvi de l'adjudicació d'obres públiques com la construcció de la Ciutat de la Justícia (amb un pressupost de 263 milions d'euros); de diversos trams de la línia 9 del metro de Barcelona, per valor de 890 milions; del nou pavelló municipal de Sant Cugat del Vallès, per 4,1 milions d'euros; i del revestiment de la sèquia Bellet en el marge esquerre del riu Ebre, per 2,6 milions d'euros. Ferrovial hauria abonat "per regla general" una comissió del 4% de l'import de l'obra pública adjudicada, de manera que el 2,5% anava a parar a CDC i l'1,5% restant a Fèlix Millet -que es quedava el 80% d'aquesta part- i Jordi Montull -el 20% restant-.

El pagament de comissions de Ferrovial a CDC a través del Palau de la Música es va articular, segons el jutge, de tres formes diferents: mitjançant lliuraments en efectiu als tresorers del partit, a través de la facturació falsa per entitats mercantils que es van prestar a això i amb convenis de col·laboració aparents subscrits entre l'Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català amb la Fundació Trias Fargas (actual Catdem), directament vinculada a CDC. Entre 2000 i 2007 Ferrovial hauria pagat directament 2,3 milions d'euros als tresorers de CDC Carles Torrent (570.961 euros) i Daniel Osàcar (1.743.533 euros). Entre 2004 i 2009, CDC també va rebre, segons el jutge, comissions de Ferrovial a través de la facturació falsa emesa per diverses empreses que es van prestar a això, per un valor total de 2,2 milions d'euros.

Segons la interlocutòria, per aquest procediment de factures falses CDC va rebre de Ferrovial 982.583 euros de les empreses de bustiada New Letter i Letter Graphic i la seva matriu Correu electrònic Rent entre 2007 i 2009; 190.778 euros d'Altraforma entre 2006 i 2007; 824.299 d'Hispart entre 2004 i 2008; i 237.389 de Publiciutat entre 2006 i 2007. A més, CDC va percebre entre 1999 i 2008 un total de 630.655 euros a través de set "aparents convenis de col·laboració cultural" entre l'Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català amb la Fundació Trias Fargas.

La llarga investigació judicial ha conclòs que aquest "flux de fons" entre 2000 i 2009 de Ferrovial a CDC a través del Palau de la Música "obeïa al pagament de comissions per adjudicacions d'obra pública per part del Govern de la Generalitat o altres organismes públics" i es va realitzar "necessàriament" a través d'un "acord a tres bandes" en el qual Millet i Montull van acceptar que el Palau de la Música actués per encobrir els donatius.

El jutge instructor recorda a més en la interlocutòria que recentment l'Audiència de Barcelona ha ratificat la fiança de 3,2 milions d'euros que va imposar el juliol de l'any passat a CDC -que ha hagut d'embargar la seva seu per fer front a la mesura- en estimar que aquesta quantitat era la mínima que s'havia acreditat fins aleshores amb la qual suposadament s'havia lucrat el partit.