Una dona amb cinc fills i 700 euros mensuals: ´Ja no tinc ganes de res´

22.07.2013 | 07:35

La major part de les vegades, quan porto els nens a l'escola, torno a casa, tanco les persianes i em poso a dormir. Ja no tinc ganes de res". Ho diu María Josefa Albacete, de 50 anys, separada i mare de 7 fills, cinc d'ells al seu càrrec, un amb síndrome de Down, als quals manté amb uns ingressos de 700 euros al mes.
María Josefa Albacete és una de les 268.974 persones ateses aquest any -un 43% més que fa dos anys- en els programes de pobresa de la Creu Roja de Catalunya, que rep kits d'ajuda bàsica, beques menjador per als seus dos fills encara escolaritzats i una ajuda per pagar l'autobús escolar.
La dona explica que no sap com pot sobreviure amb tan pocs diners: "faig piruetes sense adonar-me'n, vaig esquivant els obstacles tal com van venint, si tinc alguna necessitat que no arribo, li demano ajuda a la meva mare o al meu fill gran, que ja està independitzat". Maria Josefa percep 350 euros d'una Renda Mínima d'Inserció de la qual abans en cobrava 800, i uns altres 350 de pensió d'invalidesa pel seu fill de 12 anys que té síndrome de Down.
Evidentment, 700 euros al mes no són suficients per sobreviure. "Al principi m'anava endarrerint a poc a poc a pagar els 350 euros de la hipoteca i n'anava posant 200 o el que podia, fins que la pilota es va fer massa gran. També li dec els impostos i contribucions a l'Ajuntament, però saben quina és la meva situació i no me'ls reclamen", explica.
La família viu a una casa prefabricada instal·lada en un terreny que va comprar al Maresme, prop de Tordera.
Ja ha començat a rebre avisos d'embargament del banc perquè no pot pagar la hipoteca del terreny, però li han aconsellat que dipositi el que pugui cada mes al jutjat per demostrar la seva voluntat de mantenir la seva llar. "Em costa moltíssim, però el que no vull és perdre lcasa meva", diu, angoixada, la dona, que, amb els 500 euros restants intenta pagar la manutenció dels seus fills, l'aigua, la llum o el telèfon.
La seva filla de 21 anys, que viu amb la seva parella en una rulot en el mateix terreny, està embarassada i no té feina, per la qual cosa se li acosta una nova ensopegada, que va salvant "demanant ajuda, encara que en el meu entorn tampoc tinc amics que vagin sobrats de diners". "Quan demano 20 euros, a principi de mes els torno, quan tingui diners hauré de tornar tot el que em presten, eh!", diu.
"Vaig a comprar pensant només en pa, llet, ous, arròs i coses bàsiques i d'aquí no surto", explica resignada, i confessa compungida que quan pitjor ho passa és quan els seus fills li demanen alguna cosa que ella no pot comprar. "L'altre dia la nena em va dir que necessitava unes sabatilles. Déu meu! Com ho faré? Però al final les hi vaig comprar. De vegades, els nens em demanen algun pastisset o un lacti, però no els hi puc comprar".
"Ara tenim problemes a les dents i hauré de demanar novament ajuda", avança la dona, orgullosa que la seva filla de 19 anys estigui estudiant Ciències Polítiques a la Universitat de Girona gràcies a una beca.

La necessitat d'una feina
Maria Josefa, filadora tèxtil de professió, el que vol i necessita és una feina. Va haver de deixar de treballar en néixer el seu fill amb síndrome de Down, i abans de quedar-se definitivament a l'atur va treballar en una fira ambulant, fent neteges i també com a cambrera, guanyant 10 euros l'hora. Els tècnics de la Creu Roja expliquen que des que va rebre la carta d'embargament del banc l'estat emocional de Maria Josefa "ha anat empitjorant dia a dia". De l'entitat rep aliments, productes d'higiene i de neteja, a més de les despeses de transport escolar.
Ha contactat amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, però sense cotxe i sense possibilitat de desplaçar-se no té forma d'acudir a les reunions. "He estat amb ells una vegada i m'agrada poder participar en les seves reivindicacions, però no puc desplaçar-me per falta de recursos".

Enllaços recomanats: Premis cinema