El Govern ha aprovat aquest dimarts el Projecte de llei de governs locals i ha advertit l'Estat que no tolerarà que s'imposi el "model forà" aprovat per l'executiu estatal. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha dit a més que la llei espanyola "posa en perill" l'estat del benestar, segons un informe del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars (CAPSIF). El Projecte de llei català preveu la fusió voluntària de municipis, pretén evitar duplicitats en la prestació de serveis, farà desaparèixer 1.034 càrrecs públics remunerats als consells comarcals i estableix límits màxims de retribució dels representants locals, entre altres aspectes.

Homs ha recordat que l'article 160 de l'Estatut de Catalunya atribueix "competència exclusiva" a la Generalitat en matèria de règim local. "Evidentment, nosaltres el que no tolerarem és que s'ens imposi un model forà", ha subratllat. En aquest sentit, el conseller ha recordat que el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va comprometre's amb la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que respectaria la normativa catalana. "Esperem que aquest compromís faci honor a la paraula donada", ha confiat Homs.

Fusió voluntària de municipis

Homs ha recordat que "la llei respecta tots els municipis existents a Catalunya a hores d'ara", si bé preveu la "fusió voluntària allà on ho justifiquin motius històrics, identitaris, geogràfics i econòmics". Allà on calgui, es fomentarà la mancomunació de serveis entre municipis i s'establiran uns estàndards mínims de qualitat, d'acord amb les entitats municipalistes, per a la prestació dels serveis obligatoris. Una altra de les novetats és que es suprimeix l'assignació de competències, de manera que la Generalitat no podrà delegar la prestació de serveis als municipis si no van acompanyades de finançament.

Desaparició del consell comarcal del Barcelonès

El Projecte de Llei preveu una reestructuració dels consells comarcals, de manera que desapareix el consell comarcal del Barcelonès i es redueixen els de la resta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. D'altra banda, en territoris menys poblats els consells comarcals es converteixen en el principal ens de gestió mancomunada de serveis locals. A més, seran els encarregats de gestionar els serveis mínims municipals, quan els municipis no assoleixin els estàndards mínims de qualitat. En els municipis i entitats municipals descentralitzades de menys de mil habitants, els consells comarcals prestaran de forma automàtica els serveis mínims de recollida de residus, aigües residuals, neteja viària, control d'aliments i begudes.

Paral·lelament, desapareixen els consellers comarcals com a càrrecs de representació política, la qual cosa representa la disminució de 1.034 càrrecs públics remunerats. El principal òrgan de govern serà el Consell d'Alcaldes, en el qual els alcaldes tindran vot ponderat en funció de la població del seu municipi.

Vegueries

Els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials quan es compleixin les condicions previstes a la disposició transitòria primera de la Llei 30/2010 de Vegueries. Mentre això no es produeixi, totes les referències de la Llei de Vegueries i les determinacions que inclou aquesta llei s'han d'entendre aplicables a les diputacions provincials, que queden integrades en l'estructura d'Administració local de Catalunya.

Sector públic local

El Projecte de llei incorpora la prohibició de crear noves mancomunitats o consorcis quan es pretengui desenvolupar un servei o competència ja desenvolupat per una altra administració o bé quan aquest servei o competència el pugui prestar o exercir el consell comarcal o l'àrea metropolitana.

Totes aquestes entitats també seran objecte d'extinció automàtica en cas de duplicitat, manca de presentació de comptes o de dèficit continuat, així com totes les mancomunitats o consorcis que estiguin gestionant competències de forma duplicada.

Retribucions dels representants locals

Es reconeix el dret a la retribució dels representants locals i s'estableix que la llei de pressupostos de la Generalitat fixarà anualment els límits màxims a percebre d'acord amb el tipus d'ens local, la població, la capacitat financera i les tasques i funcions assignades en cada cas.

Transparència i participació

Els municipis, els consells comarcals i les vegueries hauran de disposar d'un portal de la transparència, que s'haurà d'integrar en el Portal de al Transparència de la Generalitat. Els municipis de més de 5.000 habitants hauran de disposar d'un reglament de participació ciutadana.

Garantir la sostenibilitat financera i l'eficàcia dels serveis

L'objectiu del Projecte de llei de governs locals de Catalunya és determinar i clarificar les funcions de cada nivell de govern; assegurar la sostenibilitat financera i l'eficàcia en la prestació de serveis; simplificar les estructures administratives i evitar duplicitats organitzatives i d'actuació. En aquest sentit, es tracta d'una reforma que ha d'aportar estalvi i eficiència al sector públic, amb un estalvi de fins a 1.000 milions d'euros per legislatura. Alhora, fomentarà la transparència i la participació ciutadana.

Homs ha recordat que l'elaboració del text del Projecte ha estat fruit d'un procés participatiu plural i de la complicitat amb el món local, les entitats municipalistes, els consells comarcals i les diputacions. Es tracta, doncs, d'una norma elaborada des de la proximitat, amb respecte i coneixement de la realitat local de Catalunya. També respecta el règim especial d'Aran i les disposicions de la Carta Municipal de Barcelona.

Els principis en què es basa aquesta norma són: autonomia local; estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; subsidiarietat, i racionalitat i no-duplicitat. Amb aquesta norma, el Govern de la Generalitat pretén definir un nou model i un sistema de relacions entre els diferents nivells d'administració que reguli i garanteixi la coordinació entre totes les administracions locals coexistents a Catalunya.