mas, parlament i poder judicial

01.08.2013 | 00:00
mas, parlament i poder judicial
mas, parlament i poder judicial

mAhir, Mas es va tornar a retratar en la seva compareixença sobre l'escàndol del Palau de la Música. Tanmateix, no passarà gaire res, com succeiria en qualsevol país europeu. Aquí no tenim un legislatiu amb prestigi ni tampoc una oposició capaç d'assumir que estem en una situació que requereix un alternativa urgent, que passa per foragitar Mas de la vida política i social, com he escrit manta vegades, crec que argumentant-ho. Els polítics actuals estan massa insta?lats en l'anar fent.
Ara bé, no s'hauria d'oblidar que ahir Mas va reconèixer amb una claredat meridiana que deliberadament i volgudament que ja fa temps va decidir no assumir la responsabilitat de tota la part econòmica de CDC, partit on el seu poder és omnímode. Resulta insòlit i aclaridor.
Algú s'imagina que un petit empresari pugui dir que es renta les mans del que passi amb els diners de la seva empresa? Jo he estat administrador únic, conseller delegat i director general i mai se'm va acudir que les meves funcions no m'obliguessin a exercir una autoritat, corresponent a unes responsabilitats òbvies, intrínseques i ineludibles. Com pot ser que ara Mas afirmi en seu parlamentària que ell és la màxima autoritat de CDC però que tota la responsabilitat econòmica i financera recau en algú que és un desconegut? Algú seria capaç d'associar-se a un personatge capaç d'aquesta gran maldat?
El que ningú es podia imaginar Mas ho ha assolit. Per concebre'l i aplicar-lo cal molt de fetge, a la vegada que permet presumir tot el que es vulgui, en particular mostra indicis d' un temor real respecte que passés el que el procediment judicial en curs mostra.
Mas s'ha muntat tots els blindatges personals possibles i ha menystingut el Dret en tots els ordres. No té res de modern i tot de regressiu. Així, ha convertit el debat polític en una mitologia quasi religiosa, de fe cega. Ve a dir que ell està per sobre del bé i del mal, que és un Moisès situat en un pla supraterrenal, és a dir mític i inatacable per part dels pobres humans que tenim la desgràcia d'estar per sota seu.
No és res de nou. La història està farcida de personatges nefastos que es creien i deien estar per sobre del dret. Tots han acabat malament. Van portar el "Volksgeist" (l'esperit del poble) a extrems polítics personals i intolerables. Fer-ho en el segle XXI, el del predomini dels drets humans generalitzats i indiscriminables, vol dir tenir el rellotge parat i ser un cínic enfollit.
Mas amaneix mil vileses, sempre de protecció personal, amb la invocació de principis incoherents, que no entén, atès que la seva ignorància en tot, molt en particular respecte al nacionalisme és infinita. La seva finalitat és tapar les seves misèries. Ahir no ho va assolir.
Si CDC fos un partit honrat, d'homes capaços i honestos i Mas un gran líder, l'estatisme també seria una ridiculesa. Però sent la CDC de Mas el que és, resulta, a més, ser un perill monstruós. Arreu d'Europa ningú, és a dir cap persona, s'ho pot prendre per acceptable. He repassat totes les forces polítiques i estaments socials, un a un, i res de res, rebuig.
Però aquí es calla i es paga amb diner públic determinats mitjans perquè menteixin. A la vegada, es crea un clima d'irracionalitat i violència sense precedents. Fa poc fou perfectament encarnat per un insolent acudit -o insult en forma d'acudit- publicat per El Punt-Avui, al·lusiu a l'accident de tren a Galícia. Això és que han generat Mas i els seus, mentre ho han degradat tot, instituint un parlament que, com es va veure fa pocs dies, no va ser ni capaç de dur a terme un debat ordenat sobre la joventut.
Ahir Mas estava debilitat perquè no podia invocar cap ?"enemic extern", la seva especialitat. Segurament va veure que tornar a denigrar al poder judicial li resultava massa perillós. Aquest temor té base. Ningú que estimi i respecti el Dret pot ser indiferent a les maldats de Mas. Cal que així sigui, perquè si ell arriba a controlar un poder judicial en un Estat català -a la jacobina o a la soviètica- estem fregits per sempre més. Cal ser molt babau per no veure-ho. Ahir es va reafirmar.

Enllaços recomanats: Premis cinema