Una de les diades més esperades va complir les expectatives i va aconseguir portar milers de persones al carrer.La plaça Catalunya de Girona va deixar una de les imatges unitàries més reivindicatives.L'actor Martí Peraferrer va ser una de les baules en un dels trams de la ciutat de Girona. Els consellers del Govern i regidors de l'Ajuntament de Barcelona es van manifestar units per la mà i en un ambient festiu a la plaça Sant Jaume.Els veïns de Figueres també es van abocar amb la cadena humana.Dos nens observen el tram d'autovia fins l'aeroport ple de gent. Al tram entre Vilobí d'Onyar i Caldes de Malavella es podia llegir "Independència" fet amb lletres gegants.La nova equipació del Barça, amb la senyera, va ser un dels elements més vestits durant la Diada.

Una multitudinària cadena humana que ha unit de nord a sud Catalunya reclamant la independència va marcar una Diada tant festiva com reivindicativa. La jornada començava amb temor que la pluja deslluís la Diada: només va afectar ales ofrenes florals i a l'acte institucional, que va reunir unes unes sis mil persones.

Amb el repic de campanes de la catedral de Lleida, la cadena per la independència es va formar a les 17.14 hores -en referència a 1714, any de la caiguda de Barcelona en la Guerra de Successió- per unir el Pertús i Alcanar. La idea es va inspirar en la cadena humana que el 1989 van formar ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània per demanar la independència de l'URSS.

La cadena humana, que ha combinat el to reivindicatiu amb expressions festives i culturals catalanes, va recórrer punts emblemàtics com les grades del Camp Nou, la Sagrada Família, la plaça de Sant Jaume, el Parlament o l'arc romà de Berà, on es van fer pilars castellers.

Quan faltava un minut per les cinc de la tarda, el tram 722 de la Via, que va tenir origen en aquest punt fronterer del Pertús, es va constituir en commemoració al Tractat dels Pirineus del 1659. Aquest tram, on van participar unes 2.000 persones, va superar totes les expectatives. Posteriorment, la cadena es va unir al ramal que venia de la Jonquera donant continuïtat a la cadena en territori francès. A banda de les 1.200 persones que es van apuntar en aquest tram, fins al Pertús s'hi va desplaçar gent de tot Catalunya i, especialment, de la comarca d'Osona, des d'on van anar-hi una quarantena d'autobusos.

A Figueres, la cadena humana també va assolir un èxit absolut amb tots els trams plens. A les quatre de la tarda, molts dels participants ja estaven als seus llocs i els organitzadors treballaven per poder fer un assaig previ enmig de fotografies, retrobades i preguntes dels turistes que, sorpresos, volien saber què feia un mar de gent unida enmig de la carretera. Una escena que es repetia també al Barri Vell de Girona.

A les 17.14, i malgrat que en alguns trams els assistents asseguraven no haver sentit l'alerta, tot eren crits a favor de la independència i mans enllaçades. Ningú vlia fallar en un dia històric. També un nombrós públic seguia la manifestació des de les voreres, malgrat no participar-hi.

L'ambient festiu va provocar imatges curioses. Des d'un espectacle de dansa vertical a la Catedral de Girona fins a ballades de sardanes a Caldes de Malavella. Un acte reivindicatiu amb aire de festa major.