El Govern no accelerarà el seu full de ruta. Ja ho havia advertit abans de la Via Catalana i ho va refermar el seu portaveu, Francesc Homs, que va reiterar l'esquema del 2014 per celebrar la consulta i finals del 2013 per conèixer la data i la pregunta. Al seu parer, més que pressionar, la cadena "reforça" tot el que està fent el Govern, perquè la decisió ja es va prendre el passat 25 de novembre. "A nosaltres ens toca el paper de procurar que aquest mandat que ahir es va reforçar es pugui dur a terme. Hem de fer les coses bé, cadascú ha de fer el seu paper. A mi ja m'agrada que m'apretin, ja em va bé", va assegurat, per afegir després que el Govern té fixada la data del 2014 per fer la consulta.

Tot i que va assegurar que "tot no quedarà igual" després de la Via Catalana, Homs va insistir que el poble de Catalunya ja va prendre la decisió d'apostar per una consulta en les passades eleccions, i ara s'està en el "procés de la implementació". "Ara el que és rellevant no és si guanyem una setmana, sinó fer-ho bé. Jo crec que el d'ahir és una demostració que es poden fer bé les coses", va avisar.

A parer d'Homs, el calendari és "raonable". "El problema ja no és de calendari, perquè ja hi som i la decisió està presa i no té marxa enrere. Ara la qüestió és fer les coses bé, perquè és molt seriós això que estem abordant i té moltes implicacions. Ho hem de fer bé, perquè no tindrem una segona oportunitat", va insistir.

"Que això va de debò eh? El que va passar ahir ho posa molt de manifest", va dir als que recelen de CiU, i els va recordar que tot plegat va començar només el juliol del 2010 i es va accelerar fa un any. Si es resol en un o dos anys més podria ser el procés més complex que més ràpid s'ha resolt mai, va dir.

La data i la pregunta

En aquest sentit, va apostar perquè el Pacte Nacional pel Dret a Decidir es reuneixi en les properes setmanes i reculli el mandat del poble. L'objectiu és posar-se d'acord en els propers dos o tres mesos i establir una data i una pregunta que tingui el màxim de consens possible. Va citar també la comissió parlamentària.

El conseller va remarcar que no és el mateix encarar aquest procés amb una posició "tancada" del govern espanyol com ara o més estovada, i va opinar que mobilitzacions com la de la Diada poden contribuir, perquè "internacionalment generen un efecte i s'identifica un problema".

En aquest punt, va lamentar que des del govern espanyol es "minimitzi" la Via Catalana i no es llegeixi com a tal el que va definir com un "clam democràtic". Al seu parer, el que s'hauria de fer és donar sortida a aquest clam en lloc de parlar de majories silencioses que es van quedar a casa, perquè això és "jugar amb les percepcions d'una manera errònia". "La majoria d'Espanya no ha votat el govern espanyol, i hauria de plegar si apliquem això", va etzibar.

Homs va reivindicar la cadena humana com una mobilització cívica "extraordinària que no té precedent al món", i va avisar el govern espanyol que "negant els problemes no es resolen".

El portaveu no va voler parlar ara d'eleccions plebiscitàries en cas que l'Estat no permeti la consulta, i va demanar canalitzar totes les energies en poder fer la consulta. Tampoc va voler valorar que ERC pugui superar electoralment CiU i va assegurar que el que el preocupa ara és el procés.

Després de condemnar l'assalt a la delegació del Govern a Madrid, va remarcar que això "contrasta" una manera de fer i una altra. "No es pot ni imaginar què hagués passat si això hagués anat al revés. Això seria un daltabaix i tots hauríem de sortir a la plaça a demanar perdó", va denunciar el conseller, que no va furgar en si hagués calgut més seguretat i simplement va dir que espera que sigui "l'expressió absolutament minoritària de la política espanyola".