Les relacions entre els governs de Catalunya i Espanya no passen pel seu millor moment. Un dels principals punts d'enfrontament gira al voltant del dret a decidir i el desig d'una part de la societat de celebrar una consulta sobiranista l'any vinent. En els últims mesos les friccions entre els dos governs han anat a l'alça. A l'hora de buscar l'origen de l'empitjorament d'aquesta relació bilateral són molts els que assenyalen el 28 de juny de 2010 com a data clau. Aquell dia el Tribunal Constitucional mutilava l'Estatut de Catalunya tombant 14 dels seus articles i sotmetent-ne 27 més a la seva interpretació. La decisió del Constitucional arribava després d'un llarg període de deliberacions i suposava un cop al document ja que els magistrats decidien retallar alguns dels seus aspectes més simbòlics, com per exemple els relacionats amb la llengua, el Síndic de Greuges i diverses qüestions sobre Justícia. Pel que fa al preàmbul, respectava la definició de Catalunya com a "nació", però subratllava que aquest terme no té validesa jurídica. Tan sols 12 dies després de fer-se pública la sentència que retallava l'Estatut, Barcelona acollia una multitudinària manifestació que sota el lema "som una nació. Nosaltres decidim" pretenia demostrar el rebuig a la decisió del Tribunal Constitucional. La manifestació es va convertir en la més multitudinària fins aquella data aplegant entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 milions segons Òmnium Cultural. Aquella marxa va ser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.

Abans de fer-se pública la sentència del TC, diversos municipis ja havien acollir una consulta no vinculant sobre la independència de Catalunya. Arenys de Munt celebrava la primera el 4 de juny de 2009 mentre que Barcelona acollia l'última el 10 d'abril de 2011. Més de 500 municipis es van sumar a aquesta iniciativa que evidenciava el sentiment d'una part de la socieatat i generant el malestar del Govern espanyol.

Una altra de les dates claus en les reivindicacions nacionalistes és l'11 de setembre de 2012 quan Barcelona va acollir la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa". Organitzada per l'Assamblea Nacional Catalana va ser una jornada històrica amb un to marcadament independentista. El president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar aquell 11 de setembre de 2012 que "si el Govern espanyol no concedia el pacte fiscal el camí de Catalunya cap a la llibertat estava obert". 24 hores després, Mas es comprometia a construir les estructures d'un estat català alertant alhora que "res serà fàcil però tot és possible". Tan sols 8 dies després, Mas i Rajoy protagonitzaven un xoc de trens a la Moncloa. Amb un significatiu "Això no ha anat bé", el president de la Generalitat resumia la seva trobada amb el cap de l'Executiu que s'havia negat de ple a acceptar el pacte fiscal per a Catalunya. Amb l'enterrament definitiu d'una de les propostes estrella de la legislatura del govern català, Mas preparava el terreny per a un avançament electoral que finalment tindria lloc el 25 de novembre de 2012 i que suposaria un fort cop per a la federació nacionalista.

Les friccions entre els governs català i espanyol també han girat al voltant de l'economia. La negociació del sostre de dèficit per a Catalunya, per exemple, ha estat un dels últims punts que ha generat friccions entre els dos governs. Una altra polèmica va arribar de la mà de l'aleshores fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, que després d'assegurar que veuria legítim que Catalunya aspirés a una consulta ciutadana sobre el seu futur polític, sempre que no fos un referèndum sobre la independència, va acabar sent cessat del seu càrrec.