El president de la Generalitat, Artur Mas, va destacar ahir que la Via Catalana cap a la Independència portada a terme durant la Diada del passat 11 de setembre havia evidenciat que la manera de mostrar-se al món dels catalans era de forma "no violenta, pacífica i democràtica". Durant la seva intervenció en la inauguració a Barcelona de l'Institut per a la Globalització, Cultura i Mobilitat de la Universitat de Nacions Unides, Mas no va voler fer referència directa al fet que la Comissió Europea deixés clar que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea. Una qüestió que, això no obstant, sí va abordar dilluns a la nit des de Castellserà, a l'Urgell, quan va recordar que "quan Espanya va entrar a la UE i el mercat comú, el 1986, els catalans vam tenir la sensació que tornàvem a casa".

"Ens sentim bé a Europa, volem seguir sent-hi i farem el necessari perquè s'entengui que, aquella gent que se sent bé a casa, els has d'acollir bé i els has de mantenir, encara que tinguin la seva pròpia aspiració a la seva llibertat", va apuntar Mas. Davant un centenar d'acadèmics, experts i convidats a la inauguració de l'institut de la Universitat de Nacions Unides, el dirigent va insistir -en una intervenció majoritàriament en anglès- en la "base cultural" de la identitat catalana. "Fa uns dies, moltíssims catalans es van manifestar a les places i carrers del nostre país. I les persones des de l'estranger, molta gent, es va preguntar com podíem manifestar-nos de forma tan festiva quan estem passant per tantes dificultats", va explicar.

"La resposta -va prosseguir- és que la nostra identitat té una base cultural. Quan es té una identitat així, un sempre és no violent, pacífic i democràtic. Aquesta és la manera que tenim els catalans de mostrar-nos a tot el món". Un altre dels aspectes que Mas va destacar de la societat catalana era la seva "mentalitat oberta, tot i ser un país petit", destacant així la "barreja" de cultures que la caracteritza. "Som un poble heterogeni, un país barrejat. Més del 50% de la població té un origen no català i el 15% de l'actual té un origen no espanyol. No només intentem conviure, reunir-nos i poder cooperar i tenir una cohesió social, sinó que ho aconseguim. No és fàcil quan la població té aquest origen tan divers", va opinar.

La mesura

El Govern català no va descartar portar la consulta sobiranista al Congrés dels Diputats ja que aquest és un tràmit que preveuen algunes de les vies legals que inclouen els informes dels experts de la Generalitat. El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va assenyalar, en la conferència de premsa posterior a la reunió ordinària del Govern, que no hi havia cap decisió presa en aquest sentit, però que es plantejava la possibilitat d'anar a la cambra baixa. Homs va recordar que tant l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) de la Generalitat com el Consell Assessor per a la Transició Nacional, òrgan consultiu del Govern per organitzar la consulta, assenyalaven fins a cinc mecanismes legals per convocar el referèndum. "En la mesura que hi ha cinc vies i que n'hi ha algunes que passen pel Congrés dels Diputats és normal que això estigui permanentment sobre la taula", va dir.

Tot i això, el portaveu del Govern va assenyalar que no hi havia res decidit en aquests moments i que en tot cas seria a final del present any quan es fixaria la data i pregunta o preguntes de la consulta i es precisarien, llavors, els "instruments" que es podien utilitzar per convocar-la.

Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va afirmar que l'aprovació del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre (PHCE) per part de l'Estat "lluny d'entorpir el procés de transició nacional, l'ha reforçat". En una resposta parlamentària a una pregunta formulada per la diputada d'ICV-EUiA Hortènsia Grau, el conseller va considerar que l'aprovació del pla "ha permès demostrar que l'Estat no ha defensat els requisits ambientals del riu Ebre tal com demanava Catalunya". "Aquest pla no respecta els mínims establerts per les directives europees, sobretot quant a la determinació dels cabals ambientals del riu Ebre, que han de garantir la preservació i millora dels valors ambientals de l'Ebre", va afegir el conseller. Per al conseller de Territori i Sostenibilitat, "l'aprovació del PHCE dóna més arguments per defensar la necessitat que sigui directament Catalunya qui gestioni i preservi la sostenibilitat ambiental i la biodiversitat del seu territori".