El president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar ahir que mantenia el seu full de ruta sobiranista amb la celebració d'una consulta el 2014, per a la qual cosa utilitzaria «tots els mecanismes democràtics i legals» al seu abast, en un moment en el qual entén que Catalunya «ja no confia en l'Estat». El president català va advertir que les «minories» no podien «obstaculitzar» el procés que havia decidit una «majoria», encara que calia fer el camí de manera que tampoc no se sentissin «excloses». També el líder de CiU va apel·lar el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a revelar si acceptava la consulta, per poder dialogar sobre els mecanismes per fer-la possible.
Mas va protagonitzar en exclusiva la primera jornada del Debat de Política General, en què va dedicar gran part del seu discurs, de gairebé dues hores de durada, al capítol de la reactivació econòmica, la millora de l'ocupació i l'enfortiment de l'estat del Benestar.
Però Mas va dedicar els primers minuts a defensar el seu projecte sobiranista, que va justificar per l'esgotament de les vies usades durant dècades pel catalanisme per trobar un encaix de Catalunya a Espanya: «A risc d'equivocar-me, els trasllado la meva percepció: Catalunya sent afecte per Espanya, l'estima, però ja no confia en l'Estat espanyol», va afirmar. En el transcurs del seu discurs de 68 pàgines, Mas, en un to de veu contingut i monòton i sense patir interrupcions de l'hemicicle, va subratllar que aprofitaria «qualsevol escletxa de diàleg» amb el Govern, tot i que encara esperava que Mariano Rajoy donés «resposta» a si «l'Estat accepta una consulta a Catalunya per conèixer la voluntat del poble català», perquè si això no s'acceptava, «llavors què es pot negociar?».
Mas va confirmar el seu full de ruta: celebrar la consulta l'any 2014, concretar abans del final de 2013 la data, el contingut de la consulta i el «marc o marcs legals», bé sigui de forma acordada amb l'Estat «o com a mínim en un marc de tolerància i, per tant, en absència de conflicte jurídic». El president de la Generalitat també va apuntar com a alternatives «altres instruments democràtics i legals», inclosa la convocatòria d'eleccions, que no va descartar anticipar abans que acabés la legislatura el 2016, encara que aquest seria «l'últim recurs si es pretén silenciar la veu i impedir el vot dels catalans». En aquest context, Mas va fer una crida als partits a «sumar voluntats» per forjar un projecte propi per a Catalunya i va assenyalar que «qualsevol estructura política està al servei del país i no a la inversa». «Si una majoria del poble català desitja canviar l'estatus polític, en forma d'Estat, és perquè vol seguir tenint país i, sobretot, perquè el vol millor», va dir Mas, evitant parlar d'«independència» en un possible gest a postures confederalistes com les d'Unió o a les federalistes, com les del PSC. El president de la Generalitat va culminar amb un poema de Salvador Espriu, titulat «M'han demanat que parli d'Europa», per remarcar la voluntat que una eventual Catalunya independent segueixi a la UE. En el capítol de reactivació econòmica, el més extens dels que va desgranar, Mas va destacar que veia «indicis positius» per a la recuperació de l'ocupació i l'economia catalana, encara que va reconèixer que pobresa, atur juvenil i de llarga durada i els retards en el pagament de proveïdors són alguns àmbits a millorar.
Mas va dedicar dos altres capítols a explicar les iniciatives del seu govern en la regeneració democràtica i a detallar les formes per aconseguir la sostenibilitat de les finances públiques. En acabar el discurs, Mas va saludar als passadissos del Parlament el president d'ERC, Oriol Junqueras, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, però no va saludar en canvi la líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho. El Debat de Política General prossegueix avui amb les intervencions dels líders dels grups parlamentaris i acabarà divendres amb la votació de les resolucions.
Les reaccions
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, va elogiar el discurs del president de la Generalitat, Artur Mas, per haver plantejat «un full de ruta claríssim» cap al dret a decidir des d'una posició de «realisme». La portaveu del grup d'ERC al Parlament, Marta Rovira, també va elogiar el compromís de Mas de convocar la consulta d'autodeterminació el 2014 però va advertir que havia trobat a faltar «més ambició per construir estructures d'Estat».
Per la seva banda, el portaveu del grup del PSC, Maurici Lucena, va retreure a Mas que no hagués parlat de «les alternatives a la secessió» i dels que no són independentistes mentre que el portaveu del PPC, Enric Millo, va qualificar de «decebedor» el discurs com «terriblement irresponsable» que Mas vinculés qualsevol diàleg amb el Govern espanyol al fet que aquest acceptés una consulta sobiranista. La portaveu del grup d'ICV-EUiA, Dolors Camats, va demanar «més concreció» sobre la consulta mentre que el portaveu de Ciutadans (C's) al Parlament, Jordi Cañas, va qualificar Artur Mas de «president bomba» en considerar que «amenaça de fer esclatar la convivència». La CUP va avisar que la consulta «no es negocia, sinó que s'exerceix i es respecta».
