Mas anava contra un mur amb la directa posada. Ara ERC li ha fet posar la superdirecta. El xoc serà més fort. Caldrà esperar els fets, si bé a dia d'avui tot indica que Mas perdrà el suport d'UDC o bé d'ERC, excepte el cas de que hi hagi un fort grau de teatralització. Estem en un món de mentiders i no val a badar.

Queda clar que Mas vol ?gua?nyar temps, fins al 2016, en què inexorablement acabarà la seva carrera política. ERC pensa en liquidar CDC i guanyar força electoral. Vol més una Catalunya en mans d'ERC que qualsevol altra cosa, inclosa la impossible secessió. Es requereix una data mentre, però, es formulen tota mena de disquisicions respecte de la pregunta o preguntes, així com el nombre de respostes. Realment estem davant "plebiscit", mot que només té un significat justament degradant, des dels temps de Napoleó III. Aquest, quant a manipulador de la democràcia, és un antecessor de l'actual mullader casolà, cosa que no tranquil·litza gens.

Tot plegat permet recordar com un antic factòtum de l'Institut d'Estudis Catalans va pretendre, reiteradament i formalment, que el verb "pontificar", semànticament només pejoratiu, tingués una accepció neutre, com "declarar" o "manifestar". Ara es fa el mateix amb plebiscit.

Tanmateix, voldria exposar algunes dades formals. Primer, l'arrogància de Mas en condemnar més d'un segle i mig de catalanisme ponderat, malgrat la monstruositat del 6 d'octubre del 1934. Mas creu que haver assolit el que tenim no és res. Si ell hagués estat un polític important del nostre passat no tindríem res. O que badem, diria Josep Pla. A més, quina anàlisi seriosa del catalanisme ha publicat, o té capacitat per a escriure, Mas? No ompliria ni un paper de fumar.

L'altra dada és l'enfrontament descarat amb UDC. Una sola font em diu que hi ha una certa escenificació. En tot cas, ara és impossible que UDC assumeixi una consulta plebiscitària. Mas acabarà posant-se al costat de Duran? Per ara, el tracta molt pitjor que a la impresentable Forcadell.

També és important la jugada, de cacic de poble, que CiU va fer contra el PSC, en radicalitzar el text a darrera hora. A veure si Pere Navarro n'aprèn la lliçó i deixa de portar lliris a la mà.

Ara bé, hi ha una novetat que, de traduir-se en fets, seria important. Es tracta del la resolució 27, relativa a sanitat, presentada per CiU, ERC i PSC. En el seu punt 13 insta que es doti de personalitat jurídica l'hospital Clínic com "a ens públic de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, garantint la presència del coneixement clínic en els òrgans de govern i de direcció de l' hospital". Serà una presència minoritària o majoritària? On trauran els diners els metges que estan amb Piqué i Aubia? Se'ls regalarà el Clínic, per transformar-lo en una clínica cara, per a molt rics, com Barnaclínic?

Totes les resolucions aprovades són més grandiloqüents que no pas precises. Per tant, cal esperar i veure com reacciona l'inefable director del centre, Josep M. Piqué, llençat a una insòlita privatització de la gestió, en base a un acord descarat, però no pas públic, amb la Generalitat i amb figures de la "CDC dels negocis". En especial, el president de fet del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Aubia.

En el punt següent també "s'insta" (mot que jurídicament no obliga a gaire res) el Govern a "dotar d'un pla de finançament l'hospital de Sant Pau". També "s'insta a mantenir la titularitat pública de l' Institut Català de la Salut"(ICS).

Fonts socialistes ho van interpretar com la fi de la voluntat de Mas-Colell i Boi Ruiz de fragmentar i privatitzar, potser per la via de fet, l' ICS. Personalment, no puc tenir cap confiança en què res del que diguin CDC i ERC no pugui ser refet. El principal mèrit que trobo als tres punts esmentats és el de reforçar la necessitat de recordar que fa anys que s'està retallant de manera opaca, amanint-ho d'un infinit cinisme. Això no pot canviar en un dia. Per tant, cal tenir molta prudència. En canvi, no sabria lloar prou la manera marginal en què La Vanguardia i El Periódico han informat de la darrera radicalització de Mas i de Junqueras. Ara el dos diaris tracten millor Duran Lleida. Felicitats.