El president del Govern, Mariano Rajoy, va considerar el Fòrum del Mediterrani com un exemple d'unió de països en la línia del que demanda el món, ja que interpreta que "el modern és la unió, no la disgregació", i que "el signe dels temps és la integració i no l'aïllament". Rajoy va aprofitar la seva intervenció en la inauguració del I Fòrum Econòmic del Mediterrani per llançar aquest missatge al mig del debat sobre el futur de Catalunya, encara que no es va referir explícitament a aquest assumpte. L'acte, que va comptar amb la presència, entre d'altres autoritats, de la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, va reunir els ministres d'Exteriors i els presidents de les patronals de deu països que comparteixen aquest mar.

Aquesta reunió havia estat precedida de la polèmica pel paper del president de la Generalitat, Artur Mas, ja que mentre el Govern considerava que no havia d'intervenir, des de l'Executiu català es defensava que dirigís unes paraules als assistents. Rajoy, a més, va considerar Barcelona una ciutat "mediterrània, catalana i espanyola". Una Barcelona que, va dir, és un exemple de tantes aportacions que poden harmonitzar-se positivament en un projecte comú que "no exclou ningú i beneficia tothom". La capital catalana, segons el seu parer, és "el més viu reflex del Mediterrani", un lloc "on les identitats se sumen i els arrelaments es comparteixen" i una ciutat que "encarna la pluralitat, el cosmopolitisme i l'obertura". El president del Govern va afirmar que l'esperit del Fòrum és que pervisqui un Mediterrani com a "eix de vertebració i d'unitat", un mar que, va afegir, "mai no ha estat una frontera, sinó un horitzó d'esperança i un port segur per a la prosperitat".

En aquesta línia, va insistir que la col·laboració i integració entre països "lluny de suposar una minva per a la nostra identitat, la reforça i la revitalitza". En la seva intervenció, el president del Govern va avançar que en el Consell Europeu que comença avui a Brussel·les exigirà a la UE redoblar esforços per evitar drames protagonitzats per immigrants com el de l'illa italiana de Lampedusa. En el fòrum, la pràctica totalitat dels ministres d'Exteriors que van intervenir van destacar l'enorme potencial que existeix en les relacions econòmiques entre els països europeus i els del Magreb.

El cap de la diplomàcia francesa, Laurent Fabius, va posar l'accent que sense seguretat no és possible el desenvolupament econòmic i, ja que tots els països del Mediterrani tenen en major o menor grau problemes en aquest àmbit, va apel·lar a unir esforços per acabar amb el terrorisme, el tràfic de persones i altres amenaces, perquè els empresaris, ha remarcat, requereixen d'un entorn segur per desenvolupar les seves activitats.

Més propostes

El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va assenyalar les infraestructures com un dels factors per impulsar les relacions comercials entre els països mediterranis i, en aquest àmbit, va dir, Espanya és un país que està "gairebé acabat" encara que el que cal fer és "pagar" tot el que s'ha construït. En canvi, segons ell, encara queda marge de millora en les comunicacions al Magreb, on està pendent una gran autopista del sud del Mediterrani. El president de la CEOE, Joan Rosell, va animar a incentivar les relacions comercials amb el nord d'Àfrica pels avantatges de proximitat geogràfica davant la tendència de les firmes espanyoles a apostar per Llatinoamèrica.