L'expresident del Govern José María Aznar va recordar ahir que el seu Govern va aprovar una llei, derogada pel PSOE, que penava amb cinc anys de presó la convocatòria d'un referèndum il·legal i va assegurar que l'aplicaria "amb totes les seves conseqüències" si ara estigués al capdavant de l'Executiu. En declaracions a Onda Cero, Aznar va respondre així a la pregunta "Què ocorreria si sent vostè president del Govern el parlament català declarés unilateralment la independència, com han amenaçat en alguna ocasió?". "Nosaltres vam ser clars en algunes polítiques i, concretament, vam aprovar una llei que després va ser derogada pel 'ministre' Zapatero i que ara no ha estat restablerta, en virtut de la qual qui convoqués un referèndum que fos il·legal tindria una pena de 5 anys de presó", va assenyalar.
L'expresident del Govern va concloure: "A partir d'aquí, la llei s'aplicaria amb totes les seves conseqüències". José María Aznar es va referir a Catalunya en un altre moment de l'entrevista per assegurar que el resultat dels seus anys al capdavant de l'Executiu va ser "una Espanya més forta, més Espanya, més llibertat, i més Estat sòlid" i que, precisament per això, "es produeixen alguna de les reaccions que es produeixen posteriorment". En aquest sentit, va demanar que no es barregessin els acords als quals va arribar el seu Govern amb els nacionalistes "en un moment de normalitat democràtica" amb altres polítiques "que estan basades estrictament en la secessió". "Jo vaig explicar a algun dirigent nacionalista català -va dir Aznar- que ells havien d'optar entre una implicació més gran en la política nacional o ficar-se en una dinàmica de radicalisme que els portaria a un disbarat de política". En opinió de l'expresident del Govern, els nacionalistes catalans "van optar pel segon, van optar per la ruptura del pacte constitucional, van optar pel distanciament i és -va subratllar Aznar- en el que estem vivint en aquest moment".
Les reaccions
El president de la Generalitat, Artur Mas, va titllar el llenguatge de l'expresident Jose María Aznar d'"antiquat, passat de moda i desfasat". "En el debat polític hi ha molt llenguatge antic, passat de moda i desfasat d'aquells que volen lleis per empresonar presidents elegits democràticament", va lamentar Mas durant la celebració dels 40 anys de Fujitsu a Catalunya. Mas, que impulsa una consulta a Catalunya, va indicar que la naturalesa d'aquest tipus de declaracions es contraposa amb la voluntat de Catalunya de ser un país modern i punter en àmbits com les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).
Per la seva banda, el conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, va instar el Govern central a que "reprovi" les declaracions de l'expresident José María Aznar (PP) perquè, va dir, són d'"una altra època, d'un altre règim". "Aznar ha d'anar-se'n situant que estem en una democràcia i que això no és només formal, sinó que té contingut. Que al segle XXI una país inserit a Europa pel fet de plantejar una votació et posin a la presó... això és més que d'una altra època, és d'un altre règim", va criticar. Homs va indicar que el Govern d'Espanya era el primer interessat a demanar una "rectificació" a Aznar i a deixar clar que ningú no anirà a la presó per convocar un referèndum: "Té l'obligació -el Govern- de donar a conèixer al món que això és un país democràtic on ningú va a la presó per exercir la democràcia", va postil·lar. Per al portaveu del Govern, les declaracions de José María Aznar, a més de suposar una "barbaritat" i un "despropòsit", no tenen tampoc "cap sentit", perquè demanar presó per intentar fer una votació és "totalment contradictori" amb la democràcia.
Per la seva banda, CiU, PSC i ERC també van censurar les paraules d'Aznar mentre que Ciutadans va considerar que el dirigent del PP va ser un president "feble" que "es va rendir davant els nacionalistes" catalans. Mentrestant, el PPC va marcar distàncies amb Aznar però es va estranyar de la reacció del Govern, quan l'executiu català no s'hauria de donar per al·ludit perquè advoca per una consulta legal. Els populars catalans van afirmar que hi havia eines suficients com per impedir el referèndum sense haver de recórrer a una llei derogada.
