Darrerament he entrevistat algunes AMPA que fan mercats per comprar llibres, associacions que fan regals de reis a nens de famílies pobres... L'administració ha dimitit?

En absolut, no ha dimitit de les seves responsabilitats amb la ciutadania, malgrat que el context econòmic, i per tant pressupostari, no és el mateix que anys enrere. El que hi ha més que mai és una gran col·laboració ciutadana que fa possible anar més enllà del que podria l'administració. La gent és més conscient que mai que amb la suma d'esforços es poden nodrir més els ajuts.

Li saben greu aquests pressupostos que s'han aprovat?

Em saben greu perquè aquest és un país que si pogués gestionar els seus propis recursos, si no patís un injust dèficit fiscal, i no haguéssim patit retallades importants sobre tot en el camp de les polítiques socials, aquest pressupostos serien radicalment diferents. Aquest és un país que pot perfectament disposar de més recursos, i podríem apostar per una inversió social en termes molt importants.

De totes les retallades i mancances que patim en té la culpa Madrid?

Em costa dir "Madrid". Hem de centrar el tema en què aquest país té un dèficit fiscal sostingut, ara per un govern d'un color polític i abans per un govern d'un altre color. Aquest desequilibri fiscal provoca que no tinguem els recursos que necessitem per avançar més ràpidament en la recuperació econòmica. És cert que hi ha una crisi que no és catalana ni espanyola, amb mesures d'austeritat algunes de les quals venen determinades des d'Europa. Del que em queixo és que, a més, tinguem aquestes nostres característiques peculiars.

Com estaríem, si no?

No hi ha cap altre lloc d'Europa, amb el que genera Catalunya, que tingui un dèficit així. Amb els recursos que generem no hauríem hagut de fer cap tipus de retallada malgrat les dificultats i el context. La gent no estaria patint com està patint.

Vol dir que el Govern sap el que passa al carrer?

I tant que sí. Se n'adona perfectament. Li asseguro que aquest és un Govern que trepitja carrer, el president i els consellers parlen amb moltes persones. Les entitats ciutadanes tenen una relació fluïda amb molts departaments. Som als despatxos molt menys del que es pensa la gent.

Tanmateix hi haurà menys ajuts per als cuidadors familiars, no?

Hi ha menys ajuts per als cuidadors familiars perquè el juliol de 2012 el govern central va tallar un 15% aquestes prestacions amb la reforma de la llei de Dependència. Però el govern català està molt per sobre del que preveu la llei, sufragant-la en un 80%.

I menys places de residència geriàtrica...

És veritat que no creixen, perquè no ens ho podem permetre en aquest moment econòmic. Però tampoc és cert que es redueixi de manera important el número de places. En alguns àmbits fins i tot creix l'oferta, gràcies a la iniciativa privada.

Privada. A la llarga anem a la privatització de molts dels serveis que ara presta el seu departament (i d'altres)?

No treballem amb aquesta hipòtesi. Però és cert que els serveis del departament des de sempre comten amb un elevat percentatge de col·laboració publicoprivada. La privatització pura i dura en l'àmbit dels serveis socials no funciona, i no la contemplo de cap manera.

Es just aplicar i inclús augmentar el copagament per a les persones dependents?

El que no seria just seria no demanar-lo a aquells que tenen suficient capacitat econòmica per fer-ho. El que ara plantegem és demanar una mica més d'esforç a les persones que ja estan copagant al màxim però tenen prou capacitat econòmica per fer-ho una mica més. És estricta justícia social.

Què pensa quan llegeix que 9.000 persones han mort mentre esperaven els ajuts a la dependència?

És evident que el sistema de dependència necessita una injecció, sobretot econòmica. Però he de dir que si apliquéssim l'estricta lletra de la llei de dependència -o sigui, si el govern català fes el mateix que el de l'estat- tindríem un 59% de persones més fora del sistema, i aquesta xifra que m'ha dit malauradament es multiplicaria. El sobreesforç que fem és notable. Dit això, jo voldria arribar a temps d'atendre totes les persones.

Ens podem acomiadar de l'estat del benestar tal com el coneixíem?

Està debilitat, però em penso que quan l'economia es recuperi també es recuperarà. No està tocat de mort, ni molt menys. Ara bé, hi ha aspectes que canviaran i haurem d'oblidar.

Per exemple?

Estàvem acostumats a l'accés universal i gratuït a molts serveis i ara és impensable. Haurem de parlar de la tarificacions en funció de la capacitat de cadascú.

Què li sembla la gent que s'agafa la justícia social amb les seves mans, com el bloc de la PAH a Salt?

El moviment de la PAH a aconseguir situar en primer lloc de l'agenda política la situació de real moltes persones i ha sigut clau per aconseguir canvis. Des d'aquest punt de vista se'ls ha de felicitar. En el cas concret de Salt, crec que s'està tractant cada cas de manera individual i ja hi ha gent a punt d'aconsegir un habitatge social. La mediació i el diàleg és la manera de treballar.

Catalunya té un dèficit en la integració dels immigrants?

Sí, perquè l'impacte de la immigració els darrers anys ha estat brutal i això demostra que som una societat d'acollida. Però sobre tot pel que fa a la seva integració laboral tenim un dèficit, suposo que en bona part a causa de la crisi.

Quina relació té amb la ministra Mato?

Cordial. Però no aconseguim els avenços que voldríem en àmbits com la dependència, del 0,7% de l'IRPF, etc. O sigui, tracte cordial però sense receptivitat real.

Creu que hi tenen a veure els desitjos sobiranistes?

Nosaltres fem el nostre camí, perquè tenim un mandat molt clar del poble de Catalunya. Vull pensar que no hi té res a veure, però amb les seves reaccions i les seves manifestacions, acabes pensant que poser és un intent, si no de torpedinar, de posar pals a les rodes del procés sobiranista.

Una polèmica social: li agrada la Moreneta caganera?

He, he, encara no he tingut ocasió de veure-la. És una de les coses que ens defineix com a país i com a societat: que som molt oberts i agosarats però hi ha determinades coses que són intocables. El que li puc dir és que al pessebre de casa hi continuarà havet un caganer clàssic.

La fita més important pel benestar social a Catalunya és la creació de la Grossa de Nadal?

No, però ens hem d'alegrarque gran part dels beneficis aniran ?adreçats a la infància en risc, i altres anys a altres polítiques socials. ?Igual que els beneficis de qualsevol ?altre loteria de Catalunya, ja que van ser creades amb aquesta finalitat.