El juliol del 1925, Hitler va publicar el seu llibre Mein Kampf (La meva lluita). Vuit anys abans de la creació dels tres primers camps de concentració (Dachau, Buchenwald i Sachsenhausen) Hitler va anunciar el que després dugué a terme.

Els camps soviètics van ser anunciats per Lenin el mateix 1917 i els començà a crear el 1918. Sempre per Lenin, no pas per Stalin, que certament els potencià. Està molt documentat que Hitler els prengué com a models.

En ambdós casos, qui volia saber podia saber. Però resultava difícil evitar-ho en un període d'estatisme, consagrat per la ?male?ïda Pau de Westfàlia (1648). No va ser fins al 1948, amb la Declaració Universal dels Drets Humans, que aquella impunitat estatista va començar la seva massa llarga agonia.

Amb les coincidències i les diferències que es vulgui, ara els catalans patim una follia independentista destinada a la utòpica follia de crear un Estat-nació amb un contingut que es tapa. Els seus proposants no volen que se'n parli precisament perquè ens causarien terror, quant a les llibertats que ens negarien amb aquell utòpic Estat. Per fer boca, van començar dient que la política està per sobre del Dret i de la juridicitat. Fa esgarrifar. Què hi ha al marge del dret que no sigui un seguit de trencadisses de les quals se sap com comencen però mai com ni on acaben?

Per tant, cal estar amatent a tot el que s'insinuï i el poc que es diu des de la trencadissa independentista. En aquest sentit ens acaba de fer un immens favor Agustí Colomines, antic home de molta confiança d'Artur Mas. Li va confiar la creació de la mai nata "Casa Gran del Catalanisme", de la qual no en queda gall ni gallina, per sort i per lògica. També li confià la direcció de la Fundació Ramon Trias Fargas, cent per cent de CDC. Per pressió justificadíssima de la família del meu enyorat amic Ramon Trias va haver de passar a dir-se CatDem. Fou en el marc de l'escàndol del Palau de la Música Catalana, inacabat judicialment, però que ja ha portat a l'embargament de la fastuosa seu central de CDC.

Ara Colomines continua molt actiu en el marc de la campanya de CDC sobre "creació d'estructures d'Estat". S'hi protegiria a les gallines o a les guineus? Crec que en tinc un munt d'indicis.

Ara Colomines ha estat sincer i sobretot aclaridor. S'indignà per un títol informatiu i molt cert de La Vanguardia ja dirigida pel meu vell amic i company Màrius Carol: "Mas demana la consulta però admet que provoca divisió". Tot seguit, Colomines ha escrit en el seu twitter, referint-s'hi: "La Vanguardia ha pres partit. Pot ser que la Generalitat li talli l'aixeta, oi?".

Els demòcrates hem de reaccionar, cosa que no saberen fer amb prou eficàcia els nostres antecessors, respecte a la realitat i al futur que encarnaren Hitler i Lenin.

La jurisprudència establerta pel Tribunal Suprem estableix que les frases s'han d'entendre en el seu sentit comú, general. Respecte a la de Colomines tot està ben clar. Per haver titulat de manera informativa i amatent als fets, s'han de tallar les subvencions i segurament les subscripcions múltiples al diari degà de Catalunya. És precisament perquè ha recuperat un to ponderat.

El Diari de Girona s'ha pronunciat editorialment sobre el tema de les subvencions als mitjans. L'afecten molt negativament perquè la seva competència directa és com és. Ho pot apreciar tot lector cada dia, mirant només la seva portada.

L'admirat poeta alemany Heinrich Heine va dir que on es crema un llibre s'acaba cremant un home. Va tenir raó. Anys després, el nazifeixisme cremava els seus llibres i milions d'homes. Parafrasejant-lo, si ara s'ofega econòmicament un diari, o tan sols s'intenta (o es propugna impunement per una persona amb poder polític), tots podem acabar rostits. De moment només (i és molt) afecta la llibertat d'expressió que, per cert, empara la Constitució espanyola i és més viva i constatable arreu de l'Estat que aquí, per no dir res de l'empara europea al mercat lliure i competitiu. Serà que Mas i Colomines ens veuen, o ens volen veure, ja fora de l'Europa unida?