El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) considera contrària a la Constitució i a l'Estatut la taxa que la Generalitat pretenia cobrar a aquelles empreses de serveis generals que acumulessin més de 30 reclamacions de consumidors a l'any davant l'Agència Catalana de Consum.
El dictamen d'aquest organisme dóna així la raó al PP català en aquest punt, encara que desestima les altres quatre peticions d'aquest grup, totes elles referides a la llei d'acompanyament dels pressupostos de 2014.
La Generalitat pretenia cobrar 100 euros a cada empresa de serveis bàsics per cada reclamació en contra seva que rebés i admetés a tràmit l'Agència Catalana de Consum, encara que deixava exemptes de pagament les 30 primeres.
Fonts del Departament d'Empresa i Ocupació han precisat a Efe que, d'entrada, i com a resposta al dictamen d'aquest organisme, se suprimirà aquesta taxa inclosa a la llei d'acompanyament.
Això no obstant, la intenció de la Generalitat és tractar de recuperar-la més endavant, mitjançant una modificació legal posterior que atengui les consideracions fetes pel Consell de Garanties i la faci així totalment constitucional.
Aquest organisme de caràcter consultiu entén que l'esmentada taxa vulnera dos articles de la Constitució i un de l'Estatut en la mesura que "no respecta" un article de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes.
El PP qüestionava que la Generalitat imposés una taxa a l'entitat contra la qual es reclama, i entenia que això equivalia a donar per asseguda la seva responsabilitat.
La Generalitat, de la seva banda, argumentava que les empreses que rebien més de 30 reclamacions l'any es beneficiaven dels serveis de tramitació i de gestió de reclamacions dels consumidors habilitats per l'Agència Catalana de Consum, estalviant-se així mitjans propis.
El Consell de Garanties Estatutàries entén, en un dictamen aprovat per unanimitat, que encara que les empreses afectades tinguin carències a l'àrea d'atenció al consumidor, això "no fonamenta la imposició de l'esmentada taxa".
En aquest sentit, aquest organisme recorda al Govern que disposar d'aquest servei és una obligació prevista legalment en el codi de consum que comporta el corresponent procediment administratiu sancionador.
També el CGE explica al legislador que no posaria pegues que la taxa es dirigís a "cobrir el cost econòmic de la tramitació administrativa des que una reclamació ingressa a l'Agència Catalana de Consum fins que acaba", sempre que respectés el principi de "proporcionalitat i equivalència" i que habilités procediments de mediació o arbitratge.
En canvi, creu que "no resulta legítima" la forma elegida per la Generalitat per imposar aquesta taxa, ja que "no respecta el pressupost de fet de la imposició de la taxa exigit" per la normativa estatal.
Per contra, aquest mateix organisme desestima quatre peticions més formulades pel PPC, encara que en dos casos suggereix a la Generalitat petites correccions.
En concret, el dictamen avala la potestat del Govern per modificar el tipus de gravamen general o específic del cànon de l'aigua així com el deure d'informació de les administracions públiques a l'Agència Tributària Catalana respecte a determinades actuacions de rellevància tributària.
També per unanimitat, avala la incorporació en la normativa catalana de la prohibició específica de la tècnica de la fractura hidràulica -l'anomenat fracking- en l'àmbit de les explotacions d'hidrocarburs, encara que suggereix modificar el caràcter general de la prohibició per adaptar-se a les bases estatals.
Finalment, aquest organisme també dóna el seu vistiplau a la capacitat del Consell Interuniversitari de Catalunya per prendre mesures per reduir la despesa i el dèficit de les universitats catalanes.
