El president del Govern, Mariano Rajoy, va assegurar que, encara que sempre havia estat obert al diàleg amb Catalunya, les decisions "unilaterals, una darrere d'una altra" que s'estaven adoptant sense "comunicar-se-les a ningú" ni buscar "una entesa" feien "impossible dialogar". Rajoy va respondre així, en la roda de premsa que va oferir al Palau de la Moncloa al costat del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, en ser preguntat per la proposta de demanar al Congrés la transferència de competències per a una consulta sobiranista, aprovada ahir al Parlament. Va insistir que "la sobirania radica i la té el conjunt del poble espanyol i només el conjunt del poble espanyol pot disposar-ne".
Sobre el diàleg, va dir que sempre havia estat obert al diàleg perquè era la seva "natural forma de ser", encara que va afegir que "aquí s'estan prenent decisions unilaterals una darrere d'una altra sense comunicar-se-les absolutament a ningú i sense pretendre arribar a cap tipus d'entesa". "El que jo veig des d'aquí com a president del Govern -ho he de dir amb meridiana claredat- és un continu procés de presa de decisions unilaterals. Així és impossible dialogar, com vostè pot perfectament entendre", va asseverar Rajoy. Durão Barroso va recalcar també que l'eventual separació d'una part d'un Estat membre de la UE "tindria conseqüències" des del punt de vista dels tractats europeus. "Si una part d'un Estat membre es converteix en un altre Estat, aquest es converteix en el que es diu un país tercer respecte a la UE. Això és clar i ho vull dir perquè no hagi dubtes", va assenyalar. El president de la Comissió Europea no va voler "entrar en el debat" polític sobre aquesta qüestió que, va subratllar, era "un assumpte intern d'Espanya".
Més reaccions
La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va insistir en què la consulta sobiranista catalana era "contrària a la Constitució" i per tant "no és possible i no pot celebrar-se", i va prometre que l'Executiu seria "ferm" en la defensa de la Carta Magna. I també serà "ferm" l'Executiu "en la defensa dels drets de tots els catalans, que tenen dret a gaudir de la recuperació econòmica i a gaudir d'una ocupació" i que no es fomenti l'"enfrontament i la divisió social", va afegir Sáenz de Santamaría en la roda de premsa després del Consell de Ministres. Un dia després que el Parlament de Catalunya aprovés una proposta per demanar al Congrés la transferència de competències per a la consulta sobiranista, la vicepresidenta va insistir que la posició del Govern central era "clara i no ha canviat", ja que "no és transferible" ni "delegable a ningú" la sobirania nacional, el titular de la qual és "el poble espanyol". "Tenim ben clar que amb l'arranjament a les nostres normes aquesta consulta d'autodeterminació no és possible i no pot celebrar-se", va afegir.
La vicepresidenta va recordar que la fórmula elegida per fer aquesta petició estava dins de l'ordenament constitucional i ara seria el Congrés que hauria de pronunciar-se i debatre-la. Això sí, va recordar quina era la posició de l'Executiu i també va assenyalar que els partits amb representació al Congrés ja havien deixat clares també les seves posicions, en al·lusió al fet que la proposta no tiraria endavant per àmplia majoria.
D'una altra banda, la vicepresidenta va assegurar que "existeix diàleg" entre les administracions, això sí, va advertir, "en l'àmbit que pot existir", que és allò que marqui la Constitució, els estatuts d'autonomia i les lleis que els desenvolupen. Soraya Sáenz de Santamaría va assegurar que l'Executiu estava treballant perquè el model territorial i l'Estat de les autonomies "funcioni en benefici de tots els ciutadans", i amb una estratègia de política econòmica que "permeti remuntar la crisi". I a més, va postil·lar, l'obligació de l'Executiu és "complir la llei i fer complir totes les lleis", per això "les iniciatives que vénen dins dels marcs que la Constitució estableix es contesten políticament i jurídicament amb les possibilitats que dóna la Constitució". També va posar en valor el fet que Espanya sigui "ara per ara" un dels països més descentralitzats del món, "si no el que més", tant pel volum de recursos públics que gestionen les comunitats, per les "importants competències" que tenen i també per les seves responsabilitats.
"Sense perjudici que tot és analitzable", va afegir, les comunitats autònomes tenen cotes d'autogovern "molt superiors a altres estats de tall federal". Però va insistir, una vegada més, en el fet que la Constitució estableix que "hi ha un poble sobirà al qual correspon decidir" i "una de les qüestions ?importants de la democràcia" és que puguin participar en les decisions "els que són titulars d'aquest dret".
