E
l PSC "s'ho juga tot" a les primàries obertes a la ciutadania que celebrarà el 29 de març, un procés pioner a Espanya i que arriba en el pitjor moment del partit a Catalunya, gairebé ressorts de poder i aclaparat per un entorn polític i social que posa en escac el lideratge de Pere Navarro.
Els socialistes de tot Espanya tenen davant seu un calendari de primàries obertes que arrencaran el 9 de març els valencians del PSPV per escollir el seu candidat a la Generalitat i seguirà el PSC, abans de les primàries de novembre del PSOE, per triar el 29 de març el seu cartell com a alcaldable de Barcelona, una ciutat que és el símbol del socialisme català -el "Cap i Casal"- i punt de partida per intentar recuperar el pes de temps pretèrits.
Alguns dirigents socialistes consultats creuen que de la bona marxa del procés de primàries de Barcelona, i de la participació que susciti, el partit es juga tornar a connectar amb la societat, "renéixer" a partir d'una ciutat que va governar durant 30 anys. Aquestes fonts creuen que recuperar el múscul a Barcelona i àrea metropolitana i la recuperació del PSOE han de ser la plataforma perquè el socialisme català reneixi de les cendres.
El procés de primàries obertes al PSC de Barcelona ja compta amb sis precandidats: Jaume Collboni, Jordi Martí, Laia Bonet, Rocío Martínez-Sampere, Carmen de Andrés i Manuel Fernández. Tots ells hauran de recollir abans de l'1 de març un mínim de 1.000 avals i un màxim de 1.500 barcelonins, així com el suport d'entre 150 i 200 militants o entre 18 i 25 consellers de la federació barcelonina.
La votació està prevista per al 29 de març i guanyarà qui obtingui majoria absoluta o el 40% dels vots i superi per almenys 10 punts al segon. En cas contrari, està prevista una segona volta entre els dos candidats més votats, que passarien de nou per les urnes el 5 d'abril. Els barcelonins majors de 16 anys i els immigrants amb més de dos anys de residència que vul?guin participar a les primàries del PSC hauran de pagar un euro.
Cada candidat té un límit de despesa per a la seva campanya de 50.000 euros, 10.000 dels quals els posa de la seva butxaca i la resta provindran de donatius -màxim 500 euros per persona-, la qual cosa obligarà a celebrar dinars o sopars de suport per recaptar fons, al més pur estil americà.
Les fonts consultades auguren fusions de candidats abans de la campanya i que com a màxim en quedaran tres. Tanmateix, de moment els sis precandidats són:
Jaume Collboni
Barcelona, 1969. Molts li pengen el cartell de favorit per la seva bona relació amb les bases i la direcció del partit, encara que marca distàncies en les formes. Criat al Baix Guinardó, Collboni es va forjar a la UGT i després de ser assessor del grup del PSC al Parlament va arribar a la direcció com a portaveu. No amaga la seva condició d'homosexual i prepara un acte de suport del sector gai de la ciutat.
Jordi Martí
Barcelona, 1965. Forjat a l'Institut Municipal de Cultura, aquest llicenciat en Ciències de l'Educació va substituir Jordi Hereu com a portaveu del PSC a l'Ajuntament. Va deixar la direcció del PSC per desavinences i està enquadrat en el sector més catalanista del partit, fins al punt que renunciarà a les primàries si s'expulsa els díscols. Ha creat Moviment Barcelona, plataforma que reivindica el llegat de Pasqual Maragall.
Laia Bonet
Valls, 1972. Llicenciada en Dret, Bonet va començar a despuntar com a assessora jurídica del PSC a l'època de l'Estatut. Després va fer el salt amb el president José Montilla, ocupant el càrrec de secretària del Govern. Distanciada de Pere Navarro, que no la va incloure en la llista autonòmica, va donar suport al Moviment Barcelona, per després emprendre el vol en solitari.
Rocío Martínez-Sampere
Barcelona, 1974. Llicenciada en Econòmiques, va treballar com a assessora en la fundació Rafael Campalans i va despuntar col·laborant en els discursos de Pasqual Maragall. Exportaveu econòmica al Parlament, té bona relació amb Collboni i molts els veuen en un tàndem politicoeconòmic a l'Ajuntament.
Carmen Andrés
Calanda (Terol), 1964. Regidora a l'Ajuntament des de 2007 i porta dos mandats com a regidora de Nou Barris, on s'assenta la seva influència. Activista d'esquerres, demana que el partit sigui més proper.
Manel Fernández
Sorres del Rei (Granada), 1954. És el polític aficionat. Metge de professió, fa només quatre anys que es va afiliar al PSC i es presenta com a renovador. És el més pròxim als postulats del PSOE.
