L'investigador del CSIC Ángel de la Fuente, un dels tres acadèmics que dissenyaran la metodologia dels comptes públics territorialitzats, el sistema que suplirà les balances fiscals, demana al Govern català que no desqualifiqui el seu mètode, que veu "neutral", abans de veure'n els resultats. En una entrevista De la Fuente va assegurar, en al·lusió a les crítiques del Govern al nou sistema, que el "preocupa la desqualificació en bloc d'aquest treball abans de conèixer-ne els resultats".

L'economista subratlla també que el nou model "és un substitut millorat" de les balances fiscals, ja que la informació que donaven aquestes "se seguirà donant" i, a més, s'oferirà "molta més informació que abans", va remarcar.

Això no obstant, De la Fuente va deixar clar que el sistema elaborat juntament amb Ramón Barberán, de la Universitat de Saragossa, i Ezequiel Uriel, de la de València, usarà el mètode de càrrega-benefici, per entendre que l'altre, el del flux monetari, al qual "dóna preferència" la Generalitat, "no és un bon mètode", atès que "ignora una part de la despesa de l'Estat que torna a Catalunya en forma de serveis en espècie". En qualsevol cas, precisaque la Generalitat obtindrà del seu treball les dades necessàries per poder calcular per si mateixa els saldos fiscals amb l'Estat pel mètode del flux monetari.

Aquest enfocament atribueix la despesa pública a la regió en la qual es materialitza la despesa, de manera que, en matèria de defensa, per exemple, només tindria en compte bàsicament el destacament de l'Exèrcit a la caserna del Bruc, a Barcelona, i l'acadèmia de suboficials de Talarn.

En canvi, amb l'enfocament de càrrega-benefici, l'assignació de la despesa es realitza a la regió on resideix el beneficiari, independentment d'on es produeix el servei públic o es realitza la inversió, de manera que a Catalunya se li imputaria la part proporcional a la seva població del pressupost de Defensa. De la Fuente presentarà demà en la XXI Trobada d'Economia Pública de Girona un treball titulat "Un sistema de comptes públics territorialitzades per a Espanya", elaborat per aquests tres acadèmics. Malgrat que s'esbossarà la nova metodologia, el model no es presentarà de forma oficial fins a principis de març en un seminari específic sobre la matèria a Madrid organitzat per l'Institut d'Estudis Fiscals, en el qual participaran altres especialistes espanyols.

Els resultats, al març

Els resultats pràctics del nou sistema es coneixeran previsiblement aquest mateix mes de març, poc després de fer pública la metodologia, oberta a canvis, va dir De la Fuente. L'expert va precisar que amb la nova metodologia "hi haurà una balança fiscal -neutralitzada i amb el mètode de càrrega-benefici-, com fins ara, però moltes més coses" com ara una descomposició d'aquest saldo en moltes partides "que ens permetran veure quines parts poden ser problemàtiques o preocupants, com que als territoris més rics es paguen més impostos".De la Fuente admet que la interpretació d'aquestes dades tindrà un "caire polític", però va subratllar que "l'eina en si mateixa és neutral, i després cadascú farà amb les dades el que consideri oportú". "Hi ha hagut una confusió, no sé si innocent o interessada. S'està dient que el que es pretén és ocultar o suprimir les balances fiscals i no és cert en absolut", va afegir De la Fuente, que va precisar que amb els comptes públics territorialitzats es podrà veure si una comunitat "està ben o mal finançada" i si té "mitjans suficients per prestar bons serveis" en termes per càpita, sense entrar a valorar en què gasten els seus recursos. De la Fuente va assegurar que amb els comptes públics territorialitzats es donaran "uns 350 números per regió, per a cada programa d'ingrés i despesa", que després es podran agrupar per matèries sectorials com les infraestructures, entre d'altres. Amb la finalitat que puguin fer comparacions vàlides entre CCAA en tots els capítols, es farà un esforç d'homologació.

Així, si Catalunya té competències en matèria de presons i altres comunitats no, per poder fer una comparació sectorial es restarà la transferència de l'Estat per a presons del finançament autonòmic català i es traslladarà l'esmentada transferència a la casella on figura, en el cas de les altres comunitats, la despesa de l'Estat en presons. De la mateixa manera, els ingressos reals es descompondran en dues parts; en primer lloc es calcularà quins ingressos haurien tingut totes les comunitats amb igual esforç fiscal i en segon lloc els obtinguts fruit del seu "sobreesforç" fiscal. El fruit final de tot aquest treball, que tindrà en compte els impostos autonòmics i locals, i no només l'acció del Govern i la Seguretat Social en un territori, serà un document d'unes 700 pàgines que inclourà dades tan actualitzats com sigui possible, és a dir, de 2011.

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, es va mostrar convençuda que el Govern central actuarà amb "claredat i transparència" en la publicació de les noves balances fiscals. Cospedal va dir que no volia entrar en polèmiques sobre les esmentades balances, que Hisenda canviarà i centrarà en el cost dels serveis públics per individu en cada territori, fet que ha estat fortament criticat per la Generalitat de Catalunya.