P

allerols, Palau, Gürtel, Filesa... Per què els repetits casos de corrupció que esquitxen molts partits no es tradueixen en càstigs electorals? Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que els simpatitzants de les formacions polítiques apliquen un doble raser a l'hora de tolerar aquestes actuacions. El professor de Ciència Política de la UAB Jordi Muñoz ha explicat que el resultat de la inves?tigació, elaborada a través d'una enquesta a 2.000 espanyols, indica que els ciutadans usen habitualment una doble vara per mesurar els casos de corrupció en funció de les simpaties polítiques.

En la investigació, en la qual també han participat la politòloga del CSIC Aina Gallego i la professora Eva Anduiza, els autors es van inventar una notícia sobre un cas de corrupció, inspirada en un cas real, d'un alcalde que havia afavorit uns familiars per col·locar-los al seu ajuntament amb llocs de treball diversos. "Vam preguntar als ciutadans que valoressin la gravetat del cas de corrupció, un cas bastant estàndard, i variàvem la filiació política de l'alcalde aleatòriament de manera que a vegades coincidia amb la simpatia de l'enquestat i d'altres no", explica Muñoz. Abans de preguntar-los per la seva impressió del cas, l'enquesta preguntava als interlocutors sobre les seves simpaties polítiques, fet que permetia "comparar les respostes davant el mateix cas canviant l'alcalde de partit". Segons explica el professor de ciències polítiques, "les respostes van ser diferents si l'enquestat simpatitzava amb el mateix partit de l'alcalde, si era d'un altre partit, o si no tenia preferències".

L'estudi, el resultat del qual publica la revista Comparative Political Studies, es va limitar a estudiar la tolerància davant els casos de corrupció entre aquelles persones que asseguraven simpatitzar amb el PP, PSOE o no tenir cap simpatia política. Per això, de les 2.000 enquestes se'n van descartar 400 que van afirmar votar a altres partits i "perquè, per exemple, un simpatitzant d'IU no és tan rival per a un del PSOE com ho és un del PP".

El resultat apunta que "els ciutadans perceben d'una manera o altra la gravetat del mateix cas en funció de si està protagonitzat pel seu partit preferit o per un altre". "Els que es declaren simpatitzants del PSOE ho veuen menys greu si el cas està protagonitzat per l'alcalde socialista que si és del PP, i els del PP menys greu si és popular. D'altra banda, destaca el fet que els del partit conservador es mostren més tolerants amb el cas si l'alcalde és d'un altre partit diferent de PSOE i PP", afirma Muñoz. A més, l'estudi demostra que l'aplicació del doble raser a l'hora de jutjar els casos de corrupció disminueix a mesura que els enquestats tenen més formació política. "Aquesta doble vara de mesurar és més gran entre la gent que té menys sofisticació política. A mesura que estan més informats políticament creix la seva intolerància a la corrupció i és igual d'intolerant si és dels seus com si és dels altres. La doble rasadora és més evident en les persones ?menys formades". Així, per conèixer el grau de formació política, l'enquesta va incloure preguntes com: "Quin any es va aprovar la Constitució Espanyola?" o "Qui governa a Catalunya?".

"El que volíem saber és la resposta dels electors a la corrupció, per què els electors perdonen la corrupció i no la castiguen prou, i ara sabem que funciona aquesta doble rasadora partidista, en la que els votants distorsionen la percepció de la realitat", diu Muñoz, que també comenta la influència sobre els electors de la informació que transmeten els mitjans de comunicació sobre els casos de corrupció. "La gent molt informada és menys propensa a perdonar la corrupció, però la credibilitat que li donen a la informació dels mitjans també està mediatitzada. Si l'acusació de corrupció la fa un diari no afí al seu ideari polític, la persona tendeix a pensar que és una fabulació de l'oposició. Això funciona molt en l'àmbit municipal", afirma Muñoz.

Segons Eva Anduiza, "el principal mecanisme que empara aquesta relativa tolerància sembla l'intercanvi implícit: bona gestió i captació de recursos a canvi d'un càstig electoral limitat per als corruptes". No obstant això, Anduiza adverteix que "el càstig sobre els governs amb casos de corrupció s'accentua en contextos de crisi econòmica" motiu pel qual considera "desitjable" que "la tolerància disminueixi en un context econòmic i social com l'actual".