El govern català va aprovar ahir establir un impost per als pisos buits en mans d'entitats financeres d'entre 850 i 1.650 euros per habitatge i any, taxa amb la qual la Generalitat preveu recaptar un màxim d'entre 13 i 25 milions d'euros si no s'apliquen bonificacions. Aquesta quantitat és la que contempla la memòria de l'avantprojecte de llei en el qual està treballant l'executiu que presideix Artur Mas i que preveu que l'impost podria aplicar-se ja l'any que ve.
En la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va destacar que aquest impost no tenia voluntat recaptatòria, sinó que pretenia convertir-se en un "estímul" perquè els bancs posessin de lloguer els pisos buits del seu parc d'habitatges.
La Generalitat calcula que a Catalunya existeixen uns 40.000 habitatges buits en mans d'entitats financeres, dels quals uns 15.000 es troben a 70 municipis on s'ha acreditat que hi ha demanda de pisos. El nou impost se centrarà en aquests 15.000 pisos, situats bàsicament a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Camp de Tarragona i les ciutats de Girona i Lleida. Aquests habitatges són propietat d'entitats financeres o entitats mercantils vinculades a aquestes i es veuran afectades per l'impost si fa més de dos anys que estan desocupats sense raons justificades. L'avantprojecte de llei de la Generalitat preveu bonificacions de l'impost per a les entitats bancàries que optin per posar en marxa el seu propi parc d'habitatges de lloguer.
Les bonificacions oscil·laran entre el 10 % per als bancs que mobilitzin entre el 5 i el 10 % del seu parc, fins al 75 % per a aquells que posin de lloguer més del 40 % dels seus habitatges. En el cas que no s'apliquin bonificacions, la Generalitat calcula que podria ingressar entre 13 i 25 milions d'euros, que es destinaran íntegrament a desenvolupar la política d'habitatge, en col·laboració amb els ajuntaments.
Les reaccions
Els grups de l'oposició del Parlament van celebrar, amb cautela, l'anunci que el Govern prepara un impost sobre els pisos buits en mans d'entitats financeres, una mesura que van lamentar que, en tot cas, arribi "tard", i que va rebre les crítiques del PPC en considerar-la "recaptatòria". "Estem satisfets que hagi començat a caminar, però ens sembla que pensar en una aplicació a partir del 2015 és una mica tard. Cal treballar ràpidament, perquè les necessitats són moltes i urgents", va ressaltar el portaveu adjunt d'ERC, Oriol Amorós, que tot i així va evitar "fixar línies vermelles o ultimàtums".
En roda de premsa, Amorós va explicar que el seu partit tenia coneixement dels principis generals de la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei, una iniciativa que "surt d'ERC" i que ha d'afavorir l'accés a l'habitatge, i "no ser una mesura fonamentalment recaptatòria, sinó incentivadora".
El PSC també es va mostrar "d'acord" amb l'impost, que això no obstant veu com "un punt de partida": "El Govern ha dit que afectarà a 15.000 habitatges, però que hi ha 70.000 pisos buits en total. Què passa amb els pisos no afectats per l'impost?", es va preguntar el portaveu parlamentari, Maurici Lucena.
Clarament en contra es va situar el PPC, el portaveu parlamentari del qual, Enric Millo, va dir que el seu grup "no és favorable a aquesta mena de mesures impositives i recaptatòries", ja que "no és la millor manera d'afrontar el problema" i "hi ha altres fórmules, camins i mecanismes per estimular la posada en circulació d'immobles". Per a Josep Vendrell (ICV-EUiA), la mesura arribava "amb molt retard, un any després de l'acord de Govern", i encara que va admetre que "no li sembla malament", va matisar que no era el reclamat "des de les entitats socials i molts ajuntaments" i que els ecosocialistes esperaven "que no quedi en res". Cauta també es va mostrar la portaveu de Ciutadans (C's), Carina Mejías, qui va dir estar "expectant" per veure com es desenvolupava l'impost, que va advertir que podia provocar una "ingerència en la propietat privada", a l'hora que va lamentar que "les imposicions d'ERC al Govern es van fent efectives i fan que Catalunya tingui una de les càrregues fiscals més altes de l'Estat".
Una taxa de la qual la CUP s'"alegra, però amb la boca molt petita i la mirada baixa", ja que "en el combat entre el poder dels bancs que ens han portat a la crisi i el dret a l'habitatge, el comptador està mil a zero, i aquesta mesura arriba tardíssim", va dir el diputat Quim Arrufat.
