Les llistes d'espera van créixer el 2013 un 6,4 % més a Catalunya i ja hi ha 23.825 pacients d'un total de 75.075 dels 14 grups garantits, que recullen intervencions prioritàries com cirurgia cardíaca o oncologia, que no són tractats en el termini de sis mesos que fixa la legislació catalana. Així es posa en relleu a l'informe "Atenció mèdica i sanitària públiques a Catalunya" de 2013, que ahir va presentar en comissió parlamentària el conseller de Salut, Boi Ruiz. D'aquest terç, 16.559 pacients estan en llista d'espera de 6 a 9 mesos; 5.969 persones de 9 a 12; 1.233 d'1 a 2 anys, 63 de 2 a 3 anys i tan sol un pacient de 3 a 4 anys.
En aquests casos el temps d'espera mitjà per als pacients intervinguts va ser el 2013 de 5,78 mesos, un 6,8 per cent menys que el 2012; i, en el cas del temps d'espera mitjà dels pacients per intervenir, es va situar en 4,45 mesos, fet que suposa una reducció del 3,5 %.
El conseller de salut, Boi Ruiz, que va assegurar que hi havia 150.000 persones en llistes d'espera de forma "estructural", va recordar que no calia oblidar el context que vivia la sanitat pública, "de reducció d'inversió pública i fort endeutament". En aquest sentit, Ruiz va assenyalar que la causa principal de la situació actual, en la que hi havia més de 181.000 persones en llistes d'espera, es deu a una "insuficiència financera", afirmació que va ser criticada per la portaveu popular, Eva García. El conseller, que va assegurar que intentarien reduir les llistes d'espera a partir de la gestió integrada de l'atenció i no servei per servei, va instar al Govern espanyol a incrementar el finançament de les comunitats autònomes i, en especial, de Catalunya, a la que va considerar "subfinançada" al rebre per habitant menys de 1.100 euros, uns 200 menys que la mitjana de l'Estat. La reducció del temps d'espera del conjunt d'intervencions es deu particularment a l'interès del departament per atendre als pacients que han estat més anys en les llistes d'espera i, en aquest sentit, s'han reduït de 1.880 a 43 els pacients que havien estat més de 5 anys en llistes d'espera; de 1.690 a 707 els que porten de 4 a 5 anys; i de 2.871 a 2.331 els pacients que esperen de 3 a 4 anys. Boi Ruiz va arremetre contra les acusacions de manipulació de les llistes d'espera i es va mostrar plenament convençut de l'honorabilitat dels professionals que les elaboraven.
A més, el conseller va afegir que no es podien comparar les llistes d'espera de Catalunya amb les d'altres comunitats autònomes, ja que algunes "no respecten els criteris fixats pel ministeri". Les catorze patologies amb temps garantit per llei són les cataractes, les varius d'extremitat inferior, les reparacions d'hèrnia inguinal, colecistectomia, artroscòpia, operacions de pròstata, alliberament del túnel carpià i altres, operacions d'amígdales i adenoides, circumcisió, inserció o recanvi de pròtesis de maluc, inserció o recanvi de pròtesis de genoll, histerectomia, reparacions del dit del peu i operacions de quist pilonidal. El conseller, que va assenyalar els bons resultats del servei CatSalut Reson, amb el qual s'havien reduït aproximadament 2 milions de visites d'atenció primària respecte a 2012, també va posar de relleu que hi ?havia hagut una reducció al nombre de persones que esperaven fer-se proves diagnòstiques passant de 160.000 el 2012 a 109.000 el 2013.
Les crítiques
Els grups de l'oposició al Parlament van demanar més transparència i un canvi de rumb en les llistes d'espera al conseller de Salut que va assenyalar l'"infrafinançament" de Catalunya com la causa principal de la situació sanitària actual, un punt de vista que comparteix ERC. Malgrat això, Esquerra, que advoca per crear algun tipus de contracte programa per veure ?quines malalties són prioritàries i així millorar els resultats, creu que "les llistes d'espera són més ?dramàtiques del que diuen les xifres". D'altra banda, el PSC, que va reconèixer que la falta de finançament era una de les causes de la situació actual, va instar el Govern a trobar una solució per a les més de 23.000 persones que havien superat el temps d'espera màxim sis mesos, garantit per llei.
El PP va denunciar el "col·lapse" dels centres hospitalaris a causa de la presència de "persones irregulars", en al·lusió als immigrants que no tenen la seva situació legal a Espanya regularitzada. En aquesta línia, la portaveu popular de la comissió de sanitat, Eva García, va afegir que "no pot ser que una persona irregular sigui atesa en els mateixos terminis que una regular", i va arremetre contra CiU i ERC per oposar-se a la política del Govern de Mariano Rajoy en aquest sentit.
