El "coixí" familiar de resistència a la crisi s'ha "erosionat notablement", cosa que explica que hagin augmentat un 42,5 % les persones sense llar els últims cinc anys a Barcelona, passant de 2.113 a 2.916 persones, segons un informe de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. La Taula, que va presentar ahir l'informe, va denunciar que l'increment de persones sense llar era "l'expressió més viable d'un empobriment econòmic generalitzat de la societat i d'una sensible extensió de la vulnerabilitat social". La Taula d'Entitats va recordar que era prioritari que ningú dormís al carrer "ni un sol dia", ja que "com més temps passen les persones al carrer, més difícil és sortir-ne".

Accés a l'habitatge

L'accés a l'habitatge és el "principal problema" de la majoria de persones sense llar, i no "estigmes" com l'alcoholisme o la drogoaddicció al qual s'associa aquests ciutadans. Per aquest motiu, insta totes les parts implicades a centrar les polítiques a facilitar l'accés a un habitatge i a canviar un model penitenciari que és un "generador de persones sense llar". En aquesta línia, el politòleg i sociòleg Albert Sales va denunciar que el fenomen dels sense llar era producte d'"unes polítiques d'exclusió prolongades" i va demanar noves polítiques en l'àmbit macroeconòmic.

L'organització va recordar que del 2008 al 2013 el nombre de persones que viuen en assentaments a Barcelona va augmentar un 124,5%, passant de 265 a 595 persones, i que la gent vivint al carrer es va incrementar un 46,8 %, de 658 a 870 persones. La Comissió Europea va estimar el 2013 que 410.000 persones dormien al carrer i que més de 4 milions de ciutadans estaven exposats a una situació de quedar-se sense llar en algun moment al llarg de l'any passat.

Les solucions

Per solucionar aquest problema, les entitats insten els ajuntaments a coordinar-se des d'una perspectiva supramunicipal. El sistema de serveis socials actual "deixa en mans de l'administració municipal pràcticament totes les competències en matèria de servei a les persones", encara que en molts casos les polítiques d'atenció a persones sense llar "sobrepassen l'àmbit administratiu i geogràfic municipal".