La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, considera "més fàcil" aconseguir la independència de Catalunya que iniciar una reforma constitucional a Espanya per implantar un Estat federal, cosa que veu "inviable" perquè "no compta amb prou suports". Segons Forcadell, "és més fàcil la independència perquè només depèn de la voluntat dels catalans, i també perquè a Catalunya ja hi ha una majoria favorable a un Estat propi que s'incrementa dia a dia".
En contrast, afegeix, el fet d'iniciar una reforma constitucional a Espanya com la que proposa el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, "és emprendre un camí tan complicat que és inviable". "És inviable -precisa- perquè, d'entrada, es requereix disposar d'una majoria de dos terços del Congrés i el Partit Popular no hi està d'acord, de manera que no hi ha els suports suficients, però és que a més, ni tan sols es pot assegurar que dins del PSOE hi hagi consens per impulsar un Estat federal, i ni un partit ni l'altre reconeixen el dret a decidir dels catalans".
Segons Forcadell, en qualsevol cas el federalisme simètric que propugna el PSOE comporta mantenir, sota la premissa del "tots igual", la filosofia del "cafè per a tothom", fet que "no frenaria el procés d'uniformització, i Catalunya es veuria igualment obligada a buscar la seva independència per preservar la seva identitat".
Amb aquesta perspectiva, la presidenta de l'ANC es mostra convençuda que en la consulta del 9 de novembre el triomf de l'opció del "sí i sí" és més que probable i creu, en canvi, que l'opció del "sí i no" (sí a un estat propi i no a la seva independència) és "molt minoritària" a la societat catalana. "És minoritària -explica- perquè la gent té la percepció que amb aquesta opció tot seguiria igual, ja que no hi ha cap proposta federal viable per part de l'Estat que comporti un encaix acceptable de Catalunya". En aquest sentit, i segons la seva opinió, l'opció del "sí i no" tampoc quedaria reforçada si, juntament amb al nou model de finançament que ha de substituir a l'actual, s'oferís a Catalunya un pacte fiscal semblant a un concert econòmic.
Tal com apunta Forcadell, "la sentència contra l'Estatut va ser la gota que va omplir el got de la paciència dels catalans i va marcar un punt d'inflexió, a partir del qual l'independentisme per motius econòmics o fiscals va deixar de ser la tendència majoritària, i va ocupar el seu lloc un altre pensament que aglutina la gent que creu que ja no és possible un encaix polític, amb la qual cosa el millor és un Estat propi". "Aquest és el motiu -aclareix- pel qual l'última manifestació reactiva és la de rebuig a la sentència de l'Estatut, i a partir de llavors, es convoquen actes en la Diada amb lemes en positiu, com el de "Catalunya, nou Estat d'Europa".
Acte a la Diagonal
Sobre la mobilització prevista per l'ANC per a la Diada d'aquest any, que consisteix que els ciutadans formin una gran "V" entre l'avinguda Diagonal i la Gran Via amb confluència a la plaça de Les Glòries de Barcelona, Forcadell es mostra convençuda que serà tan multitudinària com les precedents. "Amb aquesta "V" el que volem és evocar les paraules "Via Catalana", "Voluntat" i "Votar", per transmetre al món el missatge que els catalans volem votar en la consulta del 9 de novembre i decidir la independència del nostre país". En paral·lel a la formació de la "V", l'ANC té previst organitzar una desena de "mosaics", en els quals els participants formaran imatges de presidents molt coneguts, com per ?exemple les de Barack Obama (Estats Units), Angela Merkel (Alemanya), i també la del president de la Comissió Europea que sigui designat després dels comicis del 25 de maig.
Missatge d'Urtasun
Precisament sobre els comicis europeus, el cap de llista d'ICV a les eleccions europees, Ernest Urtasun, posa dues condicions per avalar els candidats que vulguin presidir la CE: un canvi "radical" en les polítiques econòmiques i la defensa del dret a decidir. Si és escollit eurodiputat, Urtasun no votarà a favor de cap candidat que no es comprometi a donar suport a la consulta i insta la resta de partits catalans a fer el mateix. "Els diputats catalans no hem de votar una CE si no percebem que farà acció política perquè puguem votar", explica. Només els candidats dels Verds (José Bové i Ska Keller) i el de l'Esquerra Europea (Alexis Tsipras) s'han posicionat públicament a favor de la consulta.
Tant el president com els comissaris de la futura CE necessitaran l'aval del Parlament Europeu per ocupar els seus càrrecs. Una situació que permet els eurodiputats fixar les condicions per votar-hi a favor.
