Maria Creu Guerrero -exesposa de l'empresari Fidel Pallerols- revela en una carta a Diari de Girona un dels molts secrets del cas Treball. Guerrero, que va estar imputada per aquest afer però a qui finalment se li van retirar tots els càrrecs, explica que Pallerols i altres empresaris de formació es van veure "atrapats en una xarxa de corrupció promoguda per polítics immorals que comencen a extorquir-los sota l'amenaça de no rebre cursos si no col·laboren amb la "causa"".

Així de contundent s'expressa la que va ser la mà dreta de Pallerols en els centres de formació i que, durant anys, va viure al seu costat la investigació policial i judicial que acabarà amb l'empresari ingressant a presó per una condemna de set mesos pel frau al departament de Treball.

Maria Creu Guerrero lamenta que el que és el pare dels seus tres fills hagi d'entrar en un centre penitenciari mentre "els polítics que van idear i executar la corrupció, resten impunes". Afegeix que en aquesta xarxa s'hi van incloure altres empreses que, segons ella, només havien de militar i contribuir. Aquesta carta arriba una setmana després que es conegués que el Consell de Ministres havia denegat l'indult a Pallerols i a qui va ser secretari d'Organització d'Unió, Vicenç Gavaldà. L'Audiència de Barcelona va ordenar l'"ingrés a presó immediat i voluntari" als dos condemnats i, en cas de no acatar, se'ls posarà en crida i cerca.

Maria Creu Guerrero és una de les set persones que el gener de 2013 es van asseure a la banqueta dels acusats per afrontar el judici del cas Treball. El pacte que van formalitzar totes les parts va acabar amb quatre condemnats, mentre que als altres tres se'ls van retirar les acusacions. Guerrero va quedar exonerada de qualsevol responsabilitat en l'afer pel temps transcorregut entre els fets i el judici i perquè el fiscal va considerar que el seu paper va ser secundari.

L'exesposa de Pallerols assegura qui els hi va oferir el pacte -"que finalment no ha estat complert"- va ser la Fiscalia i afegeix que l'empresari va rebre moltes pressions per acceptar-lo. També recorda que Unió Democràtica va haver de pagar "més de 380.000 euros"