El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga el cas de les ITV qüestiona la versió d'Oriol Pujol i la seva dona sobre els pagaments que aquesta va rebre d'un imputat en la trama, per sustentar-se en "meres notes manuscrites" aportades per la seva defensa, sense contracte signat. En un acte, el magistrat del TSJC Enric Anglada desestima el recurs que la defensa d'Oriol Pujol i de la seva dona Anna Vidal van presentar contra l'acte en què ordenava investigar el patrimoni de la parella entre els anys 2007 i 2009, per comprovar si van percebre ingressos irregulars. El magistrat considera que aquesta diligència, proposta per la Fiscalia, és "absolutament necessària" per aclarir si, com manté el ministeri públic, Oriol Pujol va cobrar a través de la seva dona 46.400 euros d'un empresari de la trama a canvi de votar a favor dels seus interessos en la Llei de Seguretat Industrial que es tramitava al Parlament.

En la seva declaració com a imputada per suborn, Vidal va sostenir que el pagament, que va percebre el 2008 de la societat de l'empresari de les ITV Sergi Alsina -amic íntim de Pujol-, obeïa als seus serveis professionals com a consultora en l'assessorament per a la compra i la venda de dues companyies i es va comprometre a aportar la documentació que acreditaria aquells treballs. Després de recordar que la dona de Pujol i Alsina van afirmar que no hi havia cap tipus de contracte signat sobre aquells treballs, el jutge reprotxa a les seves defenses que hagin aportat "només unes meres notes manuscrites per intentar justificar la intervenció d'Anna Vidal en els processos de compra i venda de dues companyies del sector logístic que havien efectuat l'encàrrec a Alta Partners".

Per aquest motiu, el jutge confirma la diligència d'investigació del patrimoni de la parella que ell mateix va acordar i justifica que hagi ordenat aquestes indagacions "una mica més invasives, als efectes de poder arribar a determinar si el patrimoni dels investigats té relació amb els seus ingressos irregulars".

El criteri

El magistrat coincideix així amb el criteri de la Fiscalia, que en la seva resposta al recurs de Pujol i la seva dona conclou que la justificació de la intervenció d'Anna Vidal en els processos de compra i venda al·legats per Alta Partners "no resulta acreditada i de cap manera per l'import que consta en les factures". "Sorprèn que no hi hagi un contracte de col·laboració. Sorprèn que no hi hagi un informe redactat per Anna Vidal sobre les conclusions a què hagués arribat en la seva feina. Es diu per tots dos que la informació donada per Anna Vidal a Sergi Alsina era verbal, el que no es correspon amb la importància de les operacions ni amb la facturació emesa per la primera", manté el fiscal en el seu escrit. Segons l'opinió del fiscal, "simples i escasses notes manuscrites, suposadament realitzades per Anna Vidal, no han de ser suficients per a una empresa que, com tots dos diuen en els seus escrits, és una consultora important en el sector, ben considerada i amb un gran volum d'operacions en aquell període".

"(...) Unes simples notes manuscrites són incompatibles amb un treball ben elaborat per a una firma de prestigi i no justifiquen una retribució de 46.400 euros", conclou el fiscal Anticorrupció. En el seu acte, el magistrat argumenta que ha hagut d'acordar aquesta diligència, davant les dificultats de poder provar delictes com el de suborn, "en el que de forma habitual es duu a terme en un àmbit personal privat i en el que els interventors tenen interès comú a ocultar i/o distorsionar la realitat dels fets (...)". A més, raona que les diligències són "totalment proporcionades", per la gravetat del delicte que s'investiga i la seva transcendència pública, "tenint en compte que una de les persones imputades es tracta d'un diputat al Parlament, que té, per tant, un plus d'exigència en els seus actes públics, tenint la societat el dret a què s'investigui el comportament suposadament delictiu d'un dels seus representants (...)".

Per al jutge, tampoc pot considerar-se "desmesurat i excessiu" l'àmbit temporal que abraça la investigació patrimonial -entre 2007 i 2009-, atès que comprèn el període en què es va tramitar la Llei de Seguretat Industrial i en la causa consten correus "que evidència que les relacions entre els imputats respecte a aquest tema es van iniciar el 2007 i van prolongar tot l'any 2008".