El 12 d'abril del 1945 va morir el llavors president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt. Una immensa majoria dels nord-americans que en aquella data eren adults encara recorden què feien exactament en el moment precís en que allò succeí.

Mentre visqui, jo també recordaré què estava fent en el moment en què un amic i font em va trucar per informar-me del tema que ahir van destacar les portades de tots els diaris catalans (inclòs aquest), els de Madrid i, sospito, els de tota Espanya. Quedem lluïts.

En aquell dia del 1945 hi va haver una mort política. En canvi, no tinc la certesa de que divendres es produís la mort política i moral d'una persona que va dominar durant decennis la vida política catalana. Patim una força mediàtica malvada capaç de per fer-ho empassar tot.

No s'hauria d'oblidar que es va fer creure a molts que s'havia creat un autèntic pensament polític i, ai las, moral. Es va voler crear una dinastia de poder. Es va fundar un grup bancari que només podia acabar com un immens nyap. Hi dominà del tot un sol home.

Quan estava amagat, l'"escàndol Banca Catalana", va ser investigat durant mesos per qui això escriu, obrant en solitari i exposat en un article en el diari El País, del que llavors era el delegat a Catalunya, el 29 d'abril del 1980.

Vaig tenir només i només fonts financeres de la mateixa Banca Catalana i de CDC així com, potser, alguna molt marginal i secundària del món financer català, o bé periodístic de ciutats on Banca Catalana hi havia fet de les seves. Contràriament al que em va dir posteriorment Jordi Pujol, sopant sols, no vaig tenir cap font, ni una, del Banc d'Espanya, ni de "Madrit". Estic disposat a explicar-ho amb extrem detall en el mitjà que ho vulgui publicar o a donar-ne una o mil conferències on m'ho proposin, així com exposar tot el que pugui saber davant deu notaris. Cap problema: "Hakuna matata", en suahili.

Amb anys, es creà un model clànic de poder diguem-ne judicialment interessant i finalment noticiat. El cas Banca Catalana m'ha servit per entendre la base mateixa el drama sanitari català, el desori fundador i l'organitzatiu actual del Mossos i, per descomptat, el sistema mediàtic públic català. En el naixement d'aquest hi vaig tenir responsabilitats. Respecte a aquestes, n'escrit diverses vegades que "sento vergonya per haver-hi participat i en demano perdó per si el meu nom va servir per enredar a algú". No vaig tardar 34 anys en fer-ho.

Però tant li fa dir com no dir. Continuem malalts d'un lirisme hegemònic, en el sentit que usa aquest darrer mot Gramsci, en capes àmplies de la societat. Hi ha membres tossuts, irracionals, carlins amb sis cadenes de televisió i cofoisme autàrquic, creat per un sol home. En estar a les acaballes (que en aquests processos poden durar anys) ells usen un fals i tronat llenguatge profètic. Construeixen un imaginari que només els i ens deixa veure el que ells volen fer veure. Per què es maten per una nefasta conselleria de Cultura? George Orwell ho entendria.

L'alternativa és crucial. Si l'enganyifa perdura -cosa que seria impossible en cap societat realment moderna- ens n'anem en orris. L'estafa casolana, durant decennis hegemònica, ens porta al suïcidi, per ofegament, per autisme intel·lectual. Crec poder demostrar-ho de sobres. Fórem més aviat un pont nord enllà i ara som una barrera en tot.

No estem en una demanda sincera de perdó. Sinó en un moment d'espant per la possible caiguda a sobre d'una espasa de Damòcles segur que més gran i variada del que s'admet. Tots ens afaitem.

És un terreny en el qual m'agradaria aportar-hi tot el que pogués i com fos. És imprescindible una informació precisa, amb un debat obert i contradictori. Però fins i tot en això, tan elemental, tendeixo al pessimisme. Com fer-ho? On fer-ho? Qui ho vol realment? Tot plegat és una immensa maldat molt enquistada en la societat. En tot, faré el que pugui, on ho pugui fer. No he canviat ni voldria canviar. Com a molt mínim, serà difícil i perillós. No és pas per raons misterioses o líriques, sinó, com diria Hannah Arendt, perquè ens domina "la banalitat del mal".