Dues grans novetats no m'han sorprès gens. Una és la situació en que es troba Jordi Pujol. Havia vist de força prop massa temes, massa psicologies concordants i pràctiques, a causa de les quals podia haver-hi, per dir-ho púdicament, "un accident". L'altra novetat és la reacció dels que encara defensen Pujol a matar, en particular des d'un aparell mediàtic indigne. O sigui que costarà liquidar una forma de control social -mai fou un pensament- dita "pujolisme". Per tant, la seva liquidació és necessària i clau. No n'ha de quedar cap pòsit.

Cal que la justícia, l'administració fiscal i la policia judicial facin la seva feina. No hi ha cap indici de que no sigui així. Tanmateix, l'opinió pública ha de continuar estant-hi amatent.

També caldrà veure com la cort pujolista s'enfonsa en el ridícul. Per ara, el guanyador és el periodista de La ?Van?guardiaJordi Barbeta. Ha escrit textualment en un tuït datat del mateix divendres que "A Pujol li han fet xantatge -tenien el material- i com no han volgut o no han pogut rebentar el procés han anat a enfonsar el patriarca".

Per descomptat, TV3 també ha excel·lit en vilesa. Diumenge a les 10 i 37 minuts del matí una locutora, Anna Garnatxe, va llegir una nota intentant atenuar l'evasió confessada, afirmant que es produí "quan hi havia moltes incerteses sobre el futur democràtic d'Espanya". Vaja que la culpa seria d'Adolfo Suárez, que en el 1980 governava, ai las, gràcies al suport parlamentari de CDC.

Hi ha altres maldats més envernissades. Com el gran titular de portada de La Vanguardia de diumenge: "La família Pujol ja ha pagat dos milions". Gairebé semblava que es tractava d'una sanció de trànsit. Es paga la multa i Santes Pasqües.

No sé quantes vegades he citat una frase força coneguda de la gran reformadora del sistema penal, Concepción Arenal: "Odia el crim i compadeix el delinqüent". Em costa aplicar-la a Pujol, perquè durant anys l'he vist en acció, fins que en vaig fugir, fugir i fugir, com podria i voldria explicar amb detall. Diumenge vaig escriure que estic disposat a escriure'n i a donar-ne xerrades on calgui.

He destapat un bon grapat de temes de corrupció. Però quan les qüestions han arriba al terreny judicial he pres distàncies. Em fan molta por els judicis diguem-ne massa a l'aire lliure.

En aquest cas, caldrà considerar especialment un aspecte que, junt amb l'enriquiment personal, em sembla cabdal. És el control social. En els tres darrers, després de revelar, en aquest diari, l'escàndol Innova he exposat l'existència de clans de poder politicosanitari, en el quals el mitjà sembla ser (ho escric per allò de la presumpció d'innocència) ser el diner i la finalitat tant el diner com el poder.

En acreditar-se, podríem estar davant la figura penal i jurisprudencial del "consorci criminal". Curiosament, una altra accepció del mot "consorci" és d'actualitat en ser clau en una enganyifa -uns consorcis sanitaris provincials- usada per a rematar la destrucció del que queda del sistema públic sanitari català.

A curt termini no cal menysprear l'efecte que l'inici (només inici) del cas Pujol tindrà respecte a la follia independentista. Els enfollits de guàrdia, o de feina, diran que aquí no ha passat res. Fot-li que és d'Ordis. Uns es radicalitzaran encara més i altres plegaran.

En tot cas, hi ha el desmuntatge, l'ensulsiada, l'aniquilació del ridícul muntatge petulant i buit dit "pujolisme", conjunt de pedaços i de cataplasmes, com el peronisme o l'aprisme.

Personalment, estic disposat a escriure'n tant com pugui, malgrat que després passarà a manar una ERC que m'inspira totes les desconfiances del món. Fa temps que sé que la humanitat sempre ha avançat a passes, no amb trencadisses. Entre moltes altres coses perquè les passes no tapen la corrupció com ho fan les trencadisses, que solen amagades darrere de falsedats cíniques. Avui no en cal cap ?exemple.