La caiguda d'un mite

Josep M. reniuprofessor de ciència política de la UB

És l'esdeveniment més rellevant des de la recuperació de l'autogovern a Catalunya, atès que és indestriable aquest període històric de la figura de Jordi Pujol com a protagonista central".

El professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB), Josep M. Reniu, admet que "la confessió de Jordi Pujol podria entendre's, gràficament, com un la caiguda d'un meteorit les conseqüències polítiques del qual estan encara per veure". Reniu remarca que és "l'esdeveniment més rellevant des de la recuperació de l'autogovern a Catalunya, atès que és indestriable aquest període històric de la figura de Jordi Pujol com a protagonista central". "A partir de la construcció d'una figura de treballador incansable, abnegat i dedicat en cos i ànima al projecte de Catalunya, els valors sobre els quals s'assentava queden ara del tot malmesos", admet.

El professor apunta "una altra derivada, que és l'estrictament partidista, atès que fins a l'anunci fet públic Jordi Pujol era encara el referent polític -en termes de mite vivent- de CDC i, també, de la federació amb UDC". Remarca que era "un punt de referència obligada encara que només fos per conèixer-ne l'opinió sobre algunes decisions especialment rellevants".

El politòleg assenyala que "la declaració i els primers efectes que se'n deriven mostren que Pujol (i per extensió, la família Pujol-Ferrusola) ha perdut tot el capital polític que havia acumulat no només en els anys de govern sinó també posteriorment. Crec que l'impacte ha estat tan dur que, en cap cas, és assumible un procés de recuperació de la imatge pública -i molt menys política- de Jordi Pujol".

Per a Reniu, "provoca, essencialment, un enfosquiment generalitzat del relat que ell mateix va teixir durant tant de temps i que, inclús en la seva tasca actual com a expresident, pivotava sobre els valors. Si bé hom no pot negar el llegat polític dels 23 anys de govern ni tampoc de la tasca anterior per tal de reconstruir Catalunya, el cert és que saber que durant 34 anys ha furtat a la hisenda uns impostos conscientment fa que sigui comprensible l'aparició de dubtes sobre la integritat de les seves actuacions al capdavant de l'executiu català".

Pel que fa a l'impacte en la política catalana, el professor de la UB afirma que "els casos de corrupció o d'irregularitats en la gestió dels recursos o d'incompliment de les obligacions tributàries -com és el cas- sempre generen efectes nocius. I no els generen només al govern sinó al conjunt del sistema polític". Per a Reniu, "els principals afectats en són els ciutadans, que afegeixen una raó més al sarró de la desafecció política, de la crítica a la classe política i al funcionament de les institucions". Apunta, a més, que "també pot afectar la mateixa oposició -en termes generals- si aquesta no és capaç d'exigir la màxima transparència, rendició de comptes i assumpció de responsabilitats sigui quina sigui la instància política afectada".

Pel que fa al debat sobiranista, el politòleg creu que "el motor n'és la ciutadania, que a partir de 2010 ha fet evident la voluntat d'ésser consultada per decidir el futur polític del país, més enllà de lideratges partidistes". Conclou que "el cas Pujol esdevé un element aliè a aquesta dinàmica, que si bé provoca desolació per la caiguda d'un mite polític, no suposa cap entrebanc a un procés que ultrapassa l'abast dels partits polítics catalans i, per tant, també dels líders passats o presents".

Xavier pastor, politòleg i expert en conflictes públics

L'afer de l'herència no declarada dissol aquesta imatge de polític íntegre, exemplar i el situa, en aquest moment des del punt de vista de l'opinió pública, al mateix nivell que els altres polítics investigats"

El politòleg i especialista en conflictes Xavier Pastor, ha definit el cas Pujol com "una nord-americanització definitiva de la política catalana des del punt de vista negatiu. La política nord-americana ha estat cada cop més dominada pels escàndols dels polítics: escàndols sexuals, corrupció, frau. Aquesta manera d'explicar i narrar la política en els mitjans de comunicació s'ha acabat instaurant aquí". Per a Pastor, "representa un escàndol, ja que l'opinió pública no només valora que els seus presidents prenguin bones decisions per al poble i per a la ciutadania, sinó també que tinguin un comportament íntegre en la seva activitat política i personal".

El politòleg explica que Pujol "políticament i personalment, havia aconseguit sortir indemne d'investigacions judicials i, en conseqüència, lliure de qualsevol sospita. Com a mostra, durant els anys 80, es recorda el cas de Banca Catalana. Més recentment el cas Pretòria, que afecta persones properes al President, com Lluís Prenafeta, secretari de la Presidència durant els primers 10 anys del govern o Macià Alavedra, que va ser conseller de Governació, d'Indústria i Energia, i d'Economia".

Pastor sentencia que "governar durant tants anys fa que tard o d'hora les persones del seu entorn del partit, professional i familiar no actuïn correctament, èticament i fins i tot legalment". El politòleg compara el cas Pujol amb Mitterrand, "que malgrat que se sabia que a nivell privat tenia coses reprovables, no es van saber fins que va ser mort. Hi ha coses que si se saben en vida del polític que ha estat una referència per al país i per als seus ciutadans, no ajuden a mantenir fort l'esperit d'un país i d'una societat". El també director del postgrau de Resolució de Conflictes Públics a la UdG indica que "l'afer de l'herència no declarada dissol aquesta imatge de polític íntegre, exemplar i el situa, malauradament, en aquest moment des del punt de vista de l'opinió pública, al mateix nivell que els altres polítics investigats".

Pastor creu que "si bé el temps no resol problemes, sí que pot diluir o disminuir la intensitat de les males notícies respecte de la ingent tasca política que va fer el president". Pensa que "sempre hi haurà qui atiarà el problema de l'herència del seu pare com un element per reduir la força que ha tingut un president que va ser capaç de modernitzar el país, motivar la seva gent, fer créixer la nostra autoestima i forjar una imatge positiva al món".

Pel que fa a la política catalana, Pastor considera que el Cas Pujol "debilita el país, ens treu de quelcom especial, d'allò de les coses ben fetes no tenen fronteres". Com Reniu, també creu que "debilita tota la classe política, fins i tot els partits a l'oposició sempre en públic parlaven bé del president Pujol, bé o no parlaven malament". També afegeix que "redueix la confiança mútua de tots els catalans. Amb això ens assemblem una mica més a Espanya".

Respecte al debat sobre la secessió de Catalunya, Pastor ocupa que no tindrà cap impacte, però afirma que els Pujol ja no podran dedicar-se a la política "ara per ara". A més, el conflictòleg creu que sobre Convergència Democràtica, l'afer tindrà poc impacte. "Des del punt de vista del suport electoral, crec que l'afer Pujol no canviarà gaire. Es fa difícil creure que els votants del president deixin de votar a CDC per aquest motiu, ja que no té a veure amb l'activitat política. I més encara que votin a un altre partit o persona i més quan a les eleccions al parlament -tal com mostren els estudis- la gent no vota al president, sinó a un partit", manté.

"Des de la pèrdua del govern l'any 2003, CDC ha dut a terme canvis en les persones que hi havia al capdavant del partit i que els darrers moviments a CDC són una fase més de la renovació", afirma. "El que sí que hi ha és una tendència favorable a ERC motivada per la renovació i per la consulta del 9 de novembre", conclou Pastor.

Lluís Orriols, professor de ciència política

A CiU no li cal el cas Pujol per trobar-se en una important crisi electoral. La coalició es troba molt tocada per la política de retallades i, sobretot, al nou escenari polític on és important la qüestió nacional"

El professor de Ciència Política de la Universidad Carlos III de Madrid, Lluís Orriols, assenyala que "és molt probable que l'escàndol Pujol passi una dura factura a Convergència però és important tenir en compte que el partit és més que la figura de Pujol". Orriols remarca que "en el passat CiU va demostrar que podia sobreviure a la retirada del seu líder i fundador. Llavors eren molts els que consideraven que el partit era essencialment Jordi Pujol i que la seva retirada provocaria el declivi del partit. CiU va demostrar llavors ser una força ben implantada en el mapa polític català".

Tanmateix fa un matís aclaridor: "actualment, a CiU no li cal el cas Pujol per trobar-se en una important crisi electoral. La coalició es troba molt tocada per la política de retallades i, sobretot, al nou escenari polític en el qual la qüestió nacional s'ha situat en primer pla. L'escàndol Pujol plou sobre mullat", concreta.

Per a Orriols, per contra, "no és massa previsible que l'escàndol Pujol suposi un cop mortal al procés". Assenyala que "el procés sobiranista no és un fenomen polític fomentat per les elits catalanes, sinó que prové d'una societat civil mobilitzada i cada vegada més reticent a qualsevol tipus de tutelatge per part dels líders polítics". Per això, el professor recorda que "Artur Mas es va adherir al projecte tard, després de la primera gran diada, quan el dret a l'autodeterminació ja era la primera preferència dels catalans".

Afirma que " la seva viabilitat no està massa lligada a la credibilitat i honorabilitat dels líders catalans. No obstant això, sí que podria afectar de forma indirecta". El professor Lluís Orriols posa com a exemple que "entre l'argumentari en pro de la independència apareix freqüentment la idea que una Catalunya independent ens permetria escapar-nos del clima de crisi política i de corrupció. Les revelacions de Pujol representen un revés a aquest argument, ja que mostra que la nostra classe política no és tan diferent de la de la resta de l'Estat".

Pau Canaleta, assessor en comunicació política

El lideratge de Pujol estava basat en una visió moral de Catalunya, forjada per la seva trajectòria, per l'austeritat del personatge i pels valors cristians que defensava"

L'assessor en comunicació política Pau Canaleta considera que "la declaració de Pujol és un cop molt fort a la imatge d'una de les icones de Catalunya i òbviament del catalanisme, ja que bona part del lideratge de Pujol estava basat en una visió moral de Catalunya, forjada per la seva trajectòria, per l'austeritat del personatge i pels valors cristians que defensava". Tanmateix considera que "d'aquí a uns anys es tindrà millor perspectiva i s'apreciaran els pros i contres del personatge, sempre i quan no hi hagi res més".

Canaleta considera que el cas Pujol "debilita el Govern per la figura de l'expresident en el projecte de CiU, sense el qual no s'entén el partit i la Catalunya dels darrers anys i accentua el debilitament de la marca CiU que mostraven les enquestes. Pel que fa al debat sobiranista, l'expert en comunicació política indica que "toca el procés, si bé és cert que no és un tema central, però sumar, no suma. Toca el partit que lidera el procés i això afecta tot el procés".

Respecte al futur, indica que "accelerarà la renovació en els lideratges". Creu que "CDC voldrà passar pàgina i apostar per noves figures emergents com per exemple l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, però dependrà de les pròximes eleccions municipals i de l'avançament de les catalanes. Fins després de les municipals, tot estarà més o menys igual, després, s'accelerarà. I aquí els lideratges municipals seran clau".