La família Pujol es querella a Andorra per vulneració del secret bancari

Enmig d'una gran expectació, una representant del despatx d'advocats d'Andorra que representa als Pujol va acudir a la Batllia -jutjats- cinc minuts abans de les set del vespre, quan tanquen les oficines, i va lliurar els dos escrits, sense fer cap comentari als periodistes. Segons el Diari d'Andorra, els Pujol van formalitzar dos escrits a la Batllia: una querella per revelació del secret bancari, contra persona desconeguda, i un recurs contra la comissió rogatòria en la qual Ruz sol·licitava a les autoritats andorranes informació sobre els fons de la família en el petit principat pirinenc.

Ruz va dictar aquesta comissió rogatòria a final de juliol, després que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol confessés que havia ocultat durant anys una fortuna a l'estranger. En concret, el jutge de l'Audiència Nacional pretenia recollir tota la documentació i la informació a disposició de la Banca Privada d'Andorra dels productes bancaris i dels fons dels quals pogués haver-se beneficiat el fill gran de l'expresident català, Jordi Pujol Ferrusola, al qual ha citat com a imputat el pròxim 15 de setembre. Per contra, els Pujol reclamen en el seu recurs, segons el Diari d'Andorra, que es desestimi la petició de Ruz, ja que creuen que es basa en la informació obtinguda d'un document robat, davant la sospita que va ser un exalt càrrec de BPA qui va vendre a tercers la informació secreta sobre els seus comptes a Andorra. Precisament, la querella presentada pels Pujol per vulneració del secret bancari fixa com a possibles responsables civils subsidiaris la Banca Privada d'Andorra (BPA) i Andbank, si no es pot determinar la persona que va filtrar dades sobre els seus comptes.

Els arguments

Els lletrats de la família Pujol esgrimeixen que la Justícia andorrana no pot admetre a tràmit la petició de Ruz per obligar a les entitats financeres a facilitar a Espanya la informació bancària que es reclama, ja que entenen que s'ha vulnerat el secret bancari i, per tant, el document en el qual s'hauria basat la investigació hauria de ser considerat prova il·legal. A més, els Pujol al·leguen que Ruz no ha imputat cap delicte concret a Jordi Pujol ni a la seva dona -Mercè Gironès-, els dos citats el pròxim 15 de setembre com a imputats en la seva investigació per blanqueig de capitals i per delictes contra la Hisenda Pública.

En el seu recurs, els Pujol també sostenen que la pretensió de Ruz és obtenir dades sobre el seu historial econòmic a Andorra, cosa que consideren que no es correspon amb la finalitat d'una comissió rogatòria, que es limita a un procediment excepcional per contrastar uns indicis concrets d'una suposada activitat delictiva. Els advocats de la família esgrimeixen en aquest sentit que la comissió rogatòria ha de precisar els delictes concrets pels que es demana la informació i no al revés, sol·licitar informació per veure si se'ls poden imputar alguns delictes. En el seu recurs, els Pujol també denuncien que la petició d'informació plantejada per Ruz té una finalitat política, ja que sospiten que se'ls investiga des que han abraçat la causa independentista. Amb aquest recurs, els Pujol reclamen tenir dret a vista en el procés d'informació des d'Andorra a les autoritats espanyoles, amb la qual cosa podrien tenir accés a les dades que vol conèixer el jutge Ruz.

Les reaccions

El portaveu adjunt del PPC, Santi Rodríguez, va assegurar que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, pretén amb la presentació d'una querella sobre revelació de secret bancari "protegir els secrets que fins ara ha sabut guardar". Rodríguez, en declaracions a Onda Ràdio, segons un comunicat de l'emissora, va precisar que "no sabem quin és l'abast, i que intenten evitar com aquesta que es produeixin aquestes investigacions judicials", però va precisar que "en aquests moments la família (Pujol) el que vol és evitar que es coneguin més coses".

Segons el seu parer, el cas Pujol "influeix en el futur polític de Catalunya, no només en els pròxims mesos, sinó també els anys vinents".

Sobre la compareixença del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro va dir que "no pot comparèixer per explicar com una família s'ha acollit a una determinada normativa fiscal, ja que entraria dins dels secrets de l'Agència Tributària". "El que sí que pot fer -va dir Rodríguez- és una valoració global d'una norma, de com ha funcionat, però en cap cas pot haver-hi una compareixença específica sobre un cas concret".

Ciutadans (C's), per la seva banda, va criticar la querella presentada per Jordi Pujol. Segons la formació, es tracta d'un "intent de bloquejar" l'accés per part de la justícia a una "informació determinant" per poder saber "l'origen i la quantia" de la seva fortuna. El secretari general de C's, Matías Alonso, va dir que "resulta sarcàstic" que l'expresident Jordi Pujol digui que el cas s'ha destapat per "interès polític" i va acusar l'expresident d'haver estat "beneficiari" d'aquest "interès polític que existeix a Espanya per tapar la corrupció". Alonso va assegurar que va ser precisament "l'interès polític" el que va beneficiar l'entorn Pujol en diversos casos del passat, com el cas de Banca Catalana als anys 80, el "famós" 3% que el va enfrontar amb el també expresident Pasqual Maragall o el recent cas "Mètode 3", amb la trobada de l'excompanya del primogènit dels Pujol amb la líder del PPC, Alicia Sánchez Camacho a la Camarga.

Per la seva banda, el president de l'associació sobiranista Suma't, Eduardo Reyes, va carregar durament contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol durant una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu: "En primer lloc em va fer pena, després vaig sentir un desengany i després se'm va treure la pena. Si és un xoriço és un xoriço i haurà de respondre davant justícia i poble català. El poble ha d'unir-se per dir que s'ha acabat i no hi ha més", va declarar.