Amb el vot en contra de quatre dels seus nou membres, el Consell de Garanties Estatutàries ha validat per majoria la constitucionalitat del dictamen de la llei catalana de consultes populars no referendàries, decisió que per al Govern ofereix "arguments sòlids" per convocar la consulta sobiranista.

El dictamen, de 159 pàgines i que ahir va ser lliurat al Parlament, avala de forma íntegra la norma que, si s'aprova definitivament, servirà com a marc legal al govern català per convocar la consulta sobiranista del pròxim 9 de novembre.

"El dictamen posa de manifest de manera contundent que la llei és plenament constitucional i s'adequa totalment a l'Estatut. La consulta evidentment que es convocarà, perquè els sòlids arguments jurídics avalen que es pugui votar de manera legal", va assenyalar el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, poc després de fer-se públic l'informe.

Després d'analitzar aspectes com l'objecte de consulta, el registre de participació de votants, el decret de convocatòria, la definició i composició de les comissions de seguiment o la votació anticipada, el Consell de Garanties -òrgan consultiu de la Generalitat- entén que la proposició de llei és constitucional. No es pronuncia, en canvi, tal com va sol·licitar el PPC, sobre la doble pregunta de la consulta del 9 de novembre, que inclou la independència com a opció, en entendre que la seva naturalesa és la d'un acord d'índole política que, a efectes de la seva labor consultiva, "està mancat de conseqüències jurídiques". L'òrgan considera així que l'articulació de determinats procediments orientats a obtenir l'opinió de la ciutadania "no topa" ni és incompatible amb el fonament últim de la sobirania reconegut en la Constitució, sinó que, al contrari, "pot contribuir a reforçar destacats valors constitucionals, més enllà del necessari compliment de la llei".

La proposició de llei tampoc no vulnera l'autonomia local municipal, segons el Consell, per al qual el sistema constitucional espanyol no prohibeix en cap cas que la Generalitat pugui consultar la ciutadania sobre qüestions que són del seu interès "si ho fa emparada en una competència pròpia".

Homs va celebrar que "tant aquest dictamen com la mateixa sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la declaració de sobirania del Parlament permeten concloure que hi ha sòlids arguments en l'àmbit jurídic perquè, una vegada s'aprovi la llei, es pugui procedir a la convocatòria de la consulta amb tota la fonamentació jurídica necessària". El conseller de Presidència va demanar al Govern que "no posi traves" a l'"exercici de la democràcia que permet el propi ordenament jurídic espanyol", i es va preguntar: "Qui pot tenir por que la gent s'expressi i es conegui quina és la voluntat del poble català?". Aquest dictamen va ser aprovat per majoria, però amb els vots particulars del vicepresident del Consell de Garanties Estatutàries Pere Jover i dels consellers Eliseo Aja, Marc Carrillo i Carles Jaume Fernández, mentre que li van donar suport íntegrament el president, Joan Egea, i els consellers Jaume Vernet, Àlex Bas, Francesc de Paula Caminal i Joan Ridao.