Sembla que tot estigui enrocat, però "e pur si muove" (i tanmateix es mou) que va dir Galileo Galilei. La confusió rau en que es mou en totes direccions i només amb perspectives a curt termini, malgrat que aquesta cosa de la consulta ja ens ha destrossat el futur, a molts anys vista.

Atès que hi ha desconcert, amanit de mentides, a tots els nivells, els rumors circulen a tot drap. Tanmateix, algunes coses sembla que tinguin més aire de veracitat que altres. Per part de la Generalitat, l'estratègia de Mas continua sent la de sempre: durar el màxim possible, encara que sigui a base de continuar anant vers una patacada cada cop més espectacular.

Segons em diu una font ben situada, una d'aquestes estratègies consistiria a canviar la pregunta immediatament després de que el Tribunal Constitucional anul·li la convocatòria. Llavors, Mas diria que fa un esforç per trobar una entesa.

La veritat és que l'actual pregunta és infumable. Va ser imposada per ERC, si bé Mas va manifestar -faltant descaradament a la veritat- que era obra personal seva. El canvi no hi farà res. Serà una mica més d'allò que "qui dies passa, anys empeny". Per ara li ha anat prou bé. Però la seva data de caducitat s'està acostant.

En aquest ordre de coses, ERC ha fet un gran favor a Mas en no considerar, per primera vegada, tan urgent la convocatòria d'unes eleccions catalanes anticipades. Ara prefereix que Mas doni voltes -una espècie de mort lenta- al tema de la consulta. Mas es continua rostint i ERC fa veure que no hi és. Aquí està el silenci de Junqueras, comparable al de Duran Lleida.

Un altre factor cabdal consisteix en que en les darreres ?enquestes preelectorals. L'avenç d' ERC i la reculada de CDC feien inevitable que Mas ataqués els republicans. Aquests se'n foten de valent. ERC no necessita a CDC i aquesta necessita més i més ERC.

El govern Rajoy que continua mirant-s'ho, sense ganes de radicalitzar la seva política de contenció, em diu una font financera madrilenya propera al PP. Creu que hi pot haver imputacions en l' àmbit de Felip Puig i els seus germans. Però no veu que això es produeixi respecte a Artur Mas, de qui cal recordar que va ocupar, per voluntat de tota la família Pujol, els càrrecs sensibles, delicats i estratègics de conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Economia i Finances i de Primer Conseller.

Un important article del periodista Luis Maria Ansón anava en la línia de preveure noves i importants imputacions relacionades amb el sistema corrupte creat pel pujolisme. Hi he tafanejat i no n'he trobat indicis, pel que fa a Artur Mas.

Del que hi més que indicis és de l'enterrament gairebé clandestí, però enterrament, de la sanitat pública catalana. Boi Ruiz ho va reiterar impunement dissabte a Catalunya Ràdio, degudament llepat per un periodista de la cort. Digué que a l'octubre es crearà el consorci sanitari de Lleida. És a dir, s'esmicolarà l' Institut català de la Salut. Després li arribarà el torn a les altres tres províncies. Hi regirà el dret privat, no pas l'administratiu ni la llei de Contractes de l' Estat. Adéu, al control del diner públic i (sigui dit irònicament) benvinguda la contractació privada amb diner públic. La CDC dels negocis (branca sanitària) ha d'estar contenta, amb raó. Tant li fa criticar a Pujol. El sistema perdura i augmenta en impunitat.

També augmenta el drama sanitari. Ahir a les vuit del matí hi havia a l' Hospital de la Vall d' Hebron 75 malalts a urgències esperant poder tenir una habitació i un llit i 19 malalts en la mateixa situació a l' Hospital de Bellvitge. Aquest és el resultat directe d'haver tancat plantes i de les retallades d'entre tres i quatre mil milions. Mas fa poc demostrà que ignorava el percentatge del pressupost que es dedica a sanitat: és el 26 per cent i no el 40 per cent. Sempre diu voler que siguem independents. Respecte a continuar vius, calla.