Faltava la querida. Un burgès català ha de ser del Barça, ha d'anar a missa i ha de tenir diners a l'estranger, però si no té una querida està escapçat, és com si li faltés una cama. I la querida de Jordi Pujol (pare, que la del fill fa temps que la coneixem) ja és aquí: María José B., segons publicava ahir el diari El Confidencial Digital, és l'examant de qui va presidir Catalunya durant 24 anys, i és qui va passar a la policia espanyola informació clau de la família Pujol i d'altres famílies catalanes amb comptes secrets a paradisos fiscals. Ja se sap que una amant pot portar greus problemes, però són una broma amb els que pot portar una examant.
Pujol, no en va fou nomenat fa uns anys "Español del año" per ABC, no es va buscar una amant Montserrat o Mercè, sinó una amb el racial nom de María José, qui sap si perquè en el seu subconscient ja niava la història d'amor que tindria amb un José María (Aznar), si bé en aquest cas només política. Fins que no en tinguem imatges haurem de fer servir la imaginació, però que ningú pensi en una dona semblant a Marta Ferrusola. Al revés. Els homes tendeixen a buscar fora de casa el contrari del que hi tenen. Oblidin monyos, faldilles prisades, missa de vuit i el canvi de matalàs com a màxim exponent d'imaginació al llit. Pensin en tot el contrari.
Sempre segons El Confidencial, les dades aportades per María José van ser creuades amb les de Falciani (exempleat bancari que va destapar un llistat de defraudarors), i és de suposar que es refereixen a les dades financeres i no a les capacitats amatòries de Pujol, de les quals Falciani en principi hauria d'ignorar-ho tot. La policia espanyola va atorgar el màxim de credibilitat a María José basant-se en una dada irrefutable des que el món és món: era una amant moguda pel despit.
L'eròtica del poder
Molts són els que asseguraven que Pujol només tenia Catalunya al cap, potser perquè quan el veien assistir despentinat i sufocat a un consell de Govern ell responia que havia estat treballant per Catalunya. O tal vegada perquè quan la primera dama el despertava espantada pels gemecs i convulsions pèlviques amb què la sobresaltava en plena nit, ell li deia que havia estat somiant que guiava els catalans cap al futur.
L'eròtica del poder és un virus maligne que fa creure als afectats que són seductors per se. Joan Carles encara creu que el seu encant va atraure Corinna, Kennedy pensava que Marilyn se li hauria apropat encara que hagués sigut paleta, Hitler es creia prou guapo com per captivar una nina com Eva Braun, i Aznar, que ja tenia l'ego hipertrofiat, feia posats en vestit de bany creient que seduïa el món quan en realitat semblava un anunci de Clics de Famòbil. Pujol no podia ser menys. Fins que un dia va cometre l'error de dir-li a Maria José "això no toca" i va desfermar l'infern de la venjança.
Diuen que darrere de tot gran home -Pujol un dia ho va semblar- hi ha sempre una dona. Groucho va millorar la frase per ajustar-la a la realitat: darrera de tot gran home hi ha sempre una dona... i darrera d'aquesta, la seva esposa.
