Barcelona ja s'escriu amb v baixa des de l'11 de setembre. 300 anys escrivint malament amb b de burro! Els imperials espanyolistes podrien estalviar-se moltes lletres del seu analfabet polític: la h d'honestedat, la v de votar, la r de referèndum i, la lletra que menys saben pronunciar, la d de democràcia.
Hem anat, jo i la meva dona suissa Règula ("podria haver portat la samarreta vermella suïssa!"), a la V victoriosa de Volem Votar, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre Bruc i Roger de Llúria, carrers de victòries catalanes contra l'absolutisme francès. A Bruc vivien els avis materns, l'avi representant tèxtil de Fabra Coats i l'àvia massatgista, i a Roger de Llúria l'Hotel Ritz de Francesc Cambó on el meu pare, l'editor Josep Vergés Matas, organitzava els premis Nadal i Pla. Els meus avis Delfí i Glàfira, el meu pare i no diguem Cambó, es meravellarien de com ha evolucionat la llibertat catalana. Milions exigint votar al negacionista Rajoy que, com Putin, pensa que la democràcia és purament decorativa per figurar de civilitzat, però on l'Estat central mana!
Els americans sí tenen clar qui mana. L'ambaixador de Londres, preguntat pel Regne Unit, ha contestat: "Dono suport als votants escocesos". L'alt funcionari europeu Francesc Granell m'envia la circular del consolat americà detallant els 22 actes que se celebren per la Diada. Hi figura la feixista del Raval, però no la contramarxa espanyolista de Tarragona. Pobres tarragonins! A la cadena de dos milions de catalans l'any passat de cap a peus de Catalunya, els espanyolistes hi contraposaren una ridícula manifestació de 400 persones. Avui dos milions a Barcelona i dos mil a Tarragona. Quin ridícul el PP i el PSOE, un espanyolista per cada mil catalanistes!
Els onze quilòmetres dibuixant, en línies de 36 persones, les quatre barres ha estat una alegre festa olímpica per la independència. El negacionisme de Rajoy farà que la cursa de resistència d'aquest any es converteixi aviat en una marató. La gent cantava "Volem votar" i "Independència sí, sí". Entre els cartells: "Catalunya no és CiU", "Catalonia, the last Spanish colony", "Els ocells catalans tampoc volen les gàbies espanyoles" i un senyor ben gran "Vaig néixer lliure (1932), vull viure lliure (2014).
Un sol esplèndid, famílies senceres, molts petits, molts joves, castells, gegants, orquestres, onades dels manifestants per als helicòpters fotografiant. L'estelada de Macià per tot arreu, però també una bandera republicana, vàries escoceses, inclosa una d'un escocès en faldilla i samarreta catalana, flamencs amb els seus lleons, bascos, una bandera de Quebec. Fins i tot una creu de Sant Jordi, patró de Barcelona però també d'Anglaterra, potser en honor a Cameron que, com bon demòcrata, deixa votar els escocesos. De tot menys la bandera naval catalana que Carles III va apropiar-se com a espanyola perquè la bandera blanca de l'absolutisme no funcionava. Mai quedava clar quan es rendien els espanyols. Després de la independència caldrà reclamar la bandera naval catalana i que els espanyols tornin a la bandera blanca, la mateixa del Real Madrid. La V els escocesos no cal que la facin perquè ja voten lliures. La V de Barcelona mostra que la democràcia no s'acaba al Pirineu sinó a l'Ebre.
