Atota velocitat per aturar la llei i la consulta. El Consell d'Estat va reunir-se en diumenge per dictaminar i el Consell de Ministres en dilluns per impugnar; ahir ho va fer el Tribunal Constitucional (TC) per suspendre. En aquest afer hi ha una ruta legal i una ruta política, trenades, entortolligades. Avui parlarem de la ruta legal. L'altra és la que conté el pla B, i el mapa, si existeix, està amagat.

Ruta legal. El govern espanyol parla de la consulta com d'un "referèndum d'autodeterminació", i Rajoy insisteix que la constitució no permet que Catalunya tota sola decideixi sobre la unitat d'Espanya, perquè l'única sobirania vàlida la de tot el poble espanyol. Però el decret de la consulta deixa clar que no es tracta de decidir res, sinó de "conèixer l'opinió" dels catalans abans que la Generalitat exerceixi "la competència legal, política i institucional que li correspon". I la Generalitat -per ser més precisos, el Parlament- té la capacitat d'anar a les Corts a proposar quasevol canvi legal; fins i tot que es modifiqui la constitució i s'elimini la referència a la "indivisible unidad" d'Espanya. Si pot fer això, també hauria de poder saber l'opinió dels catalans al respecte.

Però hi ha un altre tema. L'estat té competència exclusiva en referèndums. ¿És la consulta un referèndum? La Generalitat diu que no perquè no és vinculant i perquè tracta de temes propis. Però el TC ja ha dit que la diferència s'ha de buscar en un altre lloc. En una sentència del 2008 sobre l'anomenat "pla Ibarretxe", el TC es pregunta què és referèndum, i respon que és "aquella consulta que té per objecte l'opinió del cos electoral, conformada i exterioritzada a través d'un procediment electoral, és a dir, basat en el cens, gestionat per l'Administració electoral i assegurat amb garanties jurisdiccionals específiques, en relació amb els afers públics".

Si el TC considera que el decret de la consulta (i el concepte de consulta tal com es descriu i regula en la llei catalana) respon a aquestes característiques, és a dir, que s'adreça a tot el poble a través d'un procediment electoral (urnes i paperetes), amb un cens, una administració i unes garanties específiques, i que es refereix als afers públics, llavors el TC podria decidir que estem davant un referèndum i que per tant només el pot convocar l'Estat, al marge del contingut de la pregunta i de si és consultiu o vinculant.

El TC decidirà, però segurament més tard del 9-N. Fins llavors, decret suspès i un bon embolic. I la ruta política.