El president de la Generalitat, Artur Mas, ha decidit renunciar finalment a la consulta del 9-N tal com la va establir en el decret suspès pel Tribunal Constitucional, un fet que es va confirmar en acabar la cimera del Govern català amb els partits sobiranistes, que queden a l'espera que el Govern faci avui una proposta alternativa. La reunió, celebrada al Palau de Pedralbes de Barcelona, va ser molt llarga i va finalitzar cap a un quart d'onze de la nit, i el president de la Generalitat compareixerà avui a les deu del matí per explicar la seva nova proposta.

El líder del grup ICV-EUiA al Parlament català, Joan Herrera, va ser el primer a sortir del Palau de Pedralbes, on es va celebrar la tercera reunió del bloc sobiranista per acordar els passos a seguir davant la suspensió temporal de la consulta per part del Tribunal Constitucional. Després de gairebé set hores de reunió -amb un recés-, Herrera va confirmar que el Govern de Catalunya ha constatat que no pot fer la consulta segons el que estableix el decret i va dir que està previst que avui l'Executiu català expliqui públicament la seva proposta alternativa.

Herrera va explicar que el seu partit havia proposat, si no es pot celebrar la votació del 9 de novembre, que en aquesta data hi hagi una mobilització coordinada a tot el territori que sigui "quantificable" no només per la quantitat de persones que puguin estar als carrers manifestant-se. El líder ecosocialista no va voler oferir més detalls, perquè va voler espera a que primer parli el president català.

Per part seva, ERC va escenificar la divisió existent en lamentar en un comunicat la que considera que és una "renúncia" del Govern català a la consulta, un escenari que va lamentar i que aboca, segons el seu parer, a un sol camí, que "el Parlament faci una declaració d'independència immediata i s'obri un procés constituent". Esquerra va recordar que Mas "va rebutjar reiteradament l'entrada d'ERC en el Govern per blindar la consulta", i ara "renuncia" a aquesta i "ens imposa un nou escenari que en cap cas hem pactat". ERC també va lamentar que e"l Govern espanyol hagi posat tota mena de traves per impedir que els catalans puguem votar el 9N". En un to més conciliador, va afegir que "tot i així ajudarem el Govern".

Una possibilitat és que el 9 de novembre puguin ser convocats plens simultanis al Parlament català i als ajuntaments per reivindicar el dret a decidir. Una altra possibilitat que s'estudia és realitzar a tot Catalunya una consulta com la que es va celebrar de manera informal a municipis com Arenys de Munt.

Hores abans de celebrar-se la tercera reunió en dues setmanes dels partits favorables a la consulta, la portaveu d'ERC, Anna Simó, havia considerat que el 9-N "encara és possible de celebrar si el Govern posa tots els instruments". Simó, això no obstant, va avisar que cada dia que passa hi havia menys garanties i es va mostrar oberta a estudiar alternatives "en el moment en què es posin a sobre de la taula". Donada l'evidència que el Govern està incomplint alguns dels terminis previstos per activar els preparatius de la consulta, com per exemple el de publicar el cens electoral, la portaveu d'ERC va destacar que "no hi ha esculls legals i organitzatius que valguin si hi ha voluntat de fer-la".

Acte a Brussel·les

Els eurodiputats catalans de CDC i ERC celebraran avui a Brussel·les un acte informatiu sobre la consulta del 9 de novembre amb la finalitat de donar-la a conèixer a la resta d'eurodiputats així com a líders polítics d'altres països de la UE.