Hi ha una immensa operació de pinça contra Artur Mas. El seu partit està desballestat, les seves forces de referència creuen que qualsevol altre seria millor, ha perdut la majoria i l'estabilitat parlamentària, el moviment independentista que ha impulsat i subvencionat li gira la cara i no el vol com a cap d'una llista dita unitària, mentre li "exigeix" el que menys desitja: convocar eleccions.

Només el sostenen aquells que, com els consellers, temen perdre el sou perquè sortiran del poder per no retornar-hi. O els seus propagandistes -és el que hi ha a TV3- i els seus corsaris a Internet.

Tot això està clar. Però una font molt important de CDC em dóna una informació que em fa caure d'esquena. Em diu que Mas està encantat com ho estan els col·laboradors directes Francesc Homs i Jordi Vilajoana. Mas creu, sempre segons la font, que tot el buit polític esmentat fa que ell sigui imprescindible. Fot-li que és d'Ordis.

Mas creu que, perdut tot el que temia, ell passa a ser el real i únic "líder de tot el poble català cosa que obligarà a posar-lo al capdavant d'una candidatura unitària, inexorablement", afirma la font. Afegeix que "Mas està encantat, es veu com l'au Fènix que renaixerà de les seves cendres". Finalment es pot creure ser el Moisès que anunciaven els cartells electorals que ell va aprovar, fer col·locar i que, finalment, provocaren rialles generals. Els deliris solen perdurar.

Repeteixo que la meva font és de molt primer ordre i parla a partir d'informació de la presidència de la Generalitat.

Algun lector es preguntarà de què parlo, perquè molts grans diaris -grans per les subvencions- deixen de banda el gran tema de la substitució de Mas per Junqueras. Prefereixen els cants al Sol.

Respecte a aquest fet, crec que inevitable, pregunto a una alta personalitat financera catalana què en pensa. "Crec que, en general, la gent de diners -em diu- ara prefereixen Junqueras, abans que Mas, perquè Junqueras és un radical i, com a tal, pot cedir més que no pas un aventurer i un fluix com Mas. La veritat és que no ens agrada cap dels dos. Però no podem fer més que adaptar-nos-hi. Tota l'economia està molt malament. Si, a més, protagonitzem un enfrontament frontal encara ?empitjorarà. Hem d'empassar-nos molts gripaus. Però Mas ha esdevingut un gripau massa gran, massa mentider i massa imprevisible".

Cap font veu que es puguin evitar unes eleccions anticipades. Afegeixen que Mas no podrà encapçalar una llista dita unitària d' independentistes. ERC i la ben seva ANC hi estan en contra a mort.

Una solució teòrica per a Mas seria pactar amb el PSC. Però des d'aquest partit em diuen que Mas ni tan sols ha fet un gest. Seria molt arriscat per a Mas. Si ho fes, Mas seria apedregat per partidaris d'ERC cada vegada que sortís de la Generalitat. La relació de Mas amb Junqueras és d'odi mutu i visceral. Ambdós volen el cap de l'altre, a base d'acusar-se de no ser prou extremista. És per posar-se a plorar.

En tot això, la consulta refregida hi compta poc. Segur que hi haurà un "sí" proper al cent per cent dels votants. Però no té cap legitimitat ni cap garantia, es miri com es miri. En aquests darrers dies CDC ha reblat el clau mobilitzant tots els dirigents locals. La imatge de la imbricació política en el procés electoral encara s'ha deteriorat més. O és que en les eleccions hi ha d'haver alcaldes i regidors a les meses? En les dictadures segur que sí.

Després del 9-N hi haurà un joc de mans final de Mas, per encapçalar la candidatura unitària i el perdrà, com ja ha perdut la majoria parlamentària. Si hi hagués dues llistes, perdria la de Mas, segur. Totes les seves males jugades li han creat un nombre tan gran d'enemics que no hi pot donar la volta. A veure si altres mitjans també en parlen, perquè molt (o tot) va d'això. A continuació només hi haurà més del que ja tenim: caos, desgovern i desprestigi. Res més.