El concepte jurídic de "res nullius" (cosa de ningú) té un ampli significat. Va des del propi del Dret Civil, heretat del Dret Romà, al del Dret Internacional Públic. Afecta un reguitzell de qüestions que van des dels animals salvatges, o les coses perdudes de les quals no es pot trobar un propietari, a territoris en els quals no hi ha un poder polític organitzat.

Francament, crec que la Catalunya actual té molts paràmetres de "res nullius". Es veia ahir quan un reietó (Mas) i un aspirant a reietó (Junqueras) es van trobar per a veure qui i com es quedava amb la diguem-ne cosa que no és de ningú, és a dir el que va ser Catalunya.

Fou un tipus de trobada feudal o colonial o potser surrealista, en la qual prenen un territori de set milions i escaig d'habitants de forma semblant a com a la Conferència de Berlín (1884-1885) les potències colonials es van repartir la pràctica totalitat de l'Àfrica.

En qualsevol país modern els ciutadans estarien alertats pels mitjans de comunicació, per les institucions acadèmiques i culturals, així com per forces polítiques contràries a una maldat que és reaccionària, regressiva i cínica. Però aquí això no va així.

Aquí callen la gran majoria dels que saben perfectament -alguns molt millor que jo- que estem allunyant set milions de persones de la modernitat, del progrés, de la democràcia real i d'allò que abans se'n deia el "concert de les nacions" i ara se'n diu globalització.

No parlo de cap sospita sinó d'una realitat, perquè estic cada dia amb persones d'aquells mons, on he fet, a base d'anys, bons i fidels amics. El seu esgarrifament augmenta dia a dia, paral·lelament a la seva impotència. Diuen que no hi poden fer res i tenen una bona dosi de raó.

La majoria són presoners de la seva pròpia trampa. Consisteix en una macedònia on hi ha cofoisme, mitologia historicista, autoritarisme, arbitrarietat i sobretot formes generalitzades de corrupció i de conxorxa (consociativismo diuen a Itàlia) que han destruït l'essència de tota societat moderna, on hi ha d'haver algun grau d' equitat i racionalitat.

Per concretar, recordem com s'ha arrasat el sistema de salut públic català. Tothom ho pot veure anant qualsevol matí a un centre sanitari o a un hospital. Un cop més, tampoc tinc cap informació privilegiada, sinó una mica de sensibilitat. Per dir-ho simplement, quan Mas, Boi Ruiz i Mas-Colell arribaren al poder, els ciutadans podien perdre qualitat de vida o morir-se en funció de la desgràcia que patissin. Ara el factor tenir diners ha passat a ser determinant. L'equitat ha estat liquidada. Les possibilitats tècniques d'actuació mèdica han disminuït en funció de si es paga o no.

Atès que estem en temps de crisi econòmica, la maldat sanitària - de la qual encara no s'ha advertit la ciutadania - és monumental. En canvi, la reacció és mínima. Tampoc s'ha elaborat, per descomptat de fora del desordre organitzat, cap pla alternatiu

També podríem parlar d'ensenyament, on l'abandó escolar ha deixat de ser tema, i de mil coses més. Tota l'activitat política està reduïda a una consulta, transformada en enquesta, de la qual ningú creu que canviï res, excepte augmentar la polarització cívica. Dir-ne enquesta resulta fins i tot excessiu. En les enquestes s'ha de triar una bona mostra i la del 9-N n'és l'antítesi. Per això, el 90 i escaig per cent de "sí" està garantit. És, ai las, l'única cosa garantida.

No hi ha millor prova que hem estat anant malament que l'espaterrant caiguda d'acceptació d'Artur Mas. Aquest, deliberadament i protegit per la molt vil TV3, vol tapar-la i encapçalar una llista dita unitària i de fet de vocació totalitzant. Resulta ser de bojos.

Per tant, respecte a fins i tot mínims democràtics, són una res nullius. Com escrigué el gran escriptor albanès Ismail Kadare, referint-se als petits països, només ens queda la possibilitat de triar per qui volem ser envaïts. Potser alguns serien millors que els reietons mentiders i cínics que ens han estat destrossant i embrutint. O és que, per posar un exemple de 23 anys, algú creu que Pujol s'ha de definir de manera diferent?