La irrupció de Podem en el panorama polític ha deixat de ser una anècdota per passar a ser un fet que pot ser decisiu. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat augura un terratrèmol polític, ja que la formació liderada per Pablo Iglesias seria la cinquena força, malgrat que encara no té ni candidat ni la intenció de formalitzar una llista al Parlament català. Els resultats obtinguts en les enquestes permeten albirar que la nova força progressista podria ser clau en una futura cambra catalana.
Segons l'enquesta, la cinquena força al Parlament seria Podem, confirmant les bones perspectives electorals. La formació de Pablo Iglesias se situaria amb 10-11 diputats i un 8,5% de l'estimació de vot. De fet, en intenció directa, amb un 6,2% Podem puja a la tercera posició -empatat amb la CUP-, només per darrere d'ERC i CiU.
Els experts conclouen que la connexió amb l'electorat abstencionista, el que ha anat oblidant altres partits d'esquerres, està nodrint Podem. L'expert en comunicació política Pau Canaleta assenyala que "els electors ja no són d'un partit, decideixen cada vegada més pel seu compte". Canaleta apunta que Podem ha aconseguit estabilitzar-se en les enquestes catalanes perquè "se'l visualitza fora de l'stablishment, representa el càstig a tota la classe política i això significa ser la veu de molts que han quedat marginats pel sistema polític".
El doctor en Ciència Política Lluís Orriols afirma que "hi ha de tot, agafa molts vots de l'abstenció, vots del PSC-PSOE, d'ICV i IU i fins i tot de Ciutadans. Són els tres partits que pateixen més", assegura. Manté que no només vénen dels abstencionistes perquè "si no, no s'explica que creixi tant".
Orriols avala la tesi del professor José Fernández-Albertos que assenyala en el blog Piedras de Papel, que "Podem es beneficia del buit generacional deixat pels partits establerts i de la solidesa que genera tenir votants informats i polititzats". En el text, afegia que "la principal clau de l'èxit de Podem és que aconsegueix ser atractiu per a sectors molt diferents de votants. Podem atreu sectors de població diferents (alguns particularment castigats per la crisi, uns altres no tant), que tenen en comú el seu descontentament genèric amb la situació econòmica i política actual", concretava Fernández Albertos.
L'eix nacional, el handicap
El professor Lluís Orriols afirma que el principal handicap de Podem serà precisament el debat nacional que es genera al voltant d'unes eleccions al Parlament de Catalunya. En aquest sentit considera que "Podem treu millors resultats en unes eleccions generals que en unes autonòmiques perquè com més entra en escena la qüestió catalana en el debat polític, menys força té Podem". Per això augura que el marge entre "el vot a Catalunya en unes eleccions generals o unes eleccions al Parlament significaria alguns punts de diferència".
El consultor polític Pau Canaleta comparteix que Podem activa el votant d'identitat espanyol i mixta. Afirma que aquells que voten en clau menys catalana i que habitualment anaven a l'abstencionisme. En aquest sentit recorda que "a Catalunya l'aposta independentista ja significa una ruptura dels pactes de la Transició i això fa que als partits que ho estan tirant endavant no se'ls castigui tant". Canaleta matisa, però, que "CiU és qui està patint més perquè representa l'stablishment com PP i PSOE".
Precisament Podem centra bona part del seu discurs en assenyalar que un vot de confiança a la seva formació significa un càstig a la "casta política". El doctor Lluís Orriols assenyala que "mentre a Espanya sí que s'han trencat les lògiques de vot amb el discurs de la casta contra la ciutadania, aquest discurs no trenca el tema nacional a Catalunya".
Un condicionant en el resultat electoral de Podem a Catalunya podria ser la convocatòria anticipada d'eleccions al Parlament. La teoria de Pau Canaleta és que "qui convoqui primer les eleccions serà el que rebrà el càstig més gros. Així, en el cas que s'avancin les eleccions al Parlament serà CiU el principal perjudicat que s'activi el vot de Podem. En cas que es facin primer les municipals, el càstig serà pels alcaldes i en les generals, per al Partit Popular", aventura. Pau Canaleta també considera que a Catalunya Podem està connectant amb "un votant que s'ha vist desposseït de moltes coses, o que té un sou baixat, llocs de treball precaris, o són joves sense feina".
Un dels debats que suscita l'aparició de la nova força és si es consolidarà en el panorama polític. El professor Fernández Albertos assenyalava a l'agost que "el votant de Podem és un elector molt informat, molt polititzat, i molt socialment connectat. Puc equivocar-me, però no és el tipus de votant que gira bruscament d'afinitat partidista".
Per a Orriols, el futur de Podem dependrà de si respon a la demanda amb una bona oferta. El professor de la Universidad Carlos III assenyala que "hi ha una barreja entre els dos fenòmens, una demanda no atesa, un cansament que ningú recollia i una bona oferta amb un líder carismàtic, una bona cobertura mediàtica, i gent brillant al voltant capaç de lligar una estratègia exitosa". Mentre "la marca ajusti la demanda i l'oferta" els ciutadans confiaran "en el que digui Podem".
