En els atacs dels fills contra els pares el sexe del menor d'edat hi té molt a dir. L'experiència del sergent Jordi Manel, cap de l'Oficina d'Atenció al Menor (OAM), li ha ensenyat que els nois "colpegen" els progenitors i les noies, en canvi, els "maltracten psicològicament", amb insults i menyspreu. Per això, en part, 3 de cada 4 detinguts per casos de violència filioparental són nois. Els Mossos perceben que són drames que cada cop es donen en més llars catalanes, independentment del seu estrat social, cultural o ètnic, tot i que no hi ha xifres que descriguin la dimensió exacta del fenomen. Els policies aconsellen a les famílies que demanin ajuda i que no perdin el temps sentint-se "culpables".

Tant el sergent Jordi Manel com l'inspector David Casanovas, responsable de la Unitat de Menors, volen que el fenomen de la violència filioparental compti amb més presència als mitjans de comunicació. Cal que "se'n parli més". "Rep el mateix tractament que la violència masclista anys enrere, quan no sortia de casa", comparen.

La dimensió real d'aquesta xacra és encara desconeguda perquè la xifra de casos que alguns pares s'atreveixen a denunciar no donen la seva veritable mesura. La majoria "no afloren", avisa Casanovas. Per això, és important que la societat es conscienciï que cal actuar davant aquestes agressions, "que ens avisin o que es posin en mans de psicòlegs", demana Manel. En els 13 anys que fa que el sergent treballa a l'OAM, ha vist com els casos de famílies que pateixen aquesta violència han anat augmentant.

Segons el sergent, les noies acostumen "a maltractar psicològicament" la seva víctima. "Insulten, parlen amb menyspreu o li roben els diners". Els nois, en canvi, "colpegen". Es tracta d'una violència física que ells "saben contra qui la fan". "Ataquen aquelles persones que saben que no s'hi tornaran, com la mare perquè els estima més que ningú o com els avis perquè tenen menys força", indica.

Retrat heterogeni

El retrat d'un cas tipus és molt heterogeni. Accepta, però, alguns elements en comú. Es dóna més en famílies monoparentals -sobretot amb la mare- o amb avis que es fan càrrec dels néts. No és estrany que els menors consumeixin alguna droga, se sentin frustrats, hagin patit alguna manca d'afecte o que, inclús, tinguin antecedents de violència domèstica en el passat.

El sergent Manel distingeix dues fases molt marcades en la conducta dels agressors. En una primera fase, més prematura, la tasca policial és d'assessorament i acompanyament perquè la violència encara no ha esclatat i la relació entre pares i fills pot reconduir-se. La segona, més tardana, comença amb un avís provinent d'una trucada al 112 i "quan arribem al domicili tot està destrossat, l'agressió ja s'ha produït i el menor ha fugit". Aquí cal procedir a la seva detenció.