El president del comitè de govern d'UDC i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha defensat aquest divendres que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir assumeixi la preparació i execució del procés participatiu del 9-N. "Un cop el TC assumeix el recurs, no es pot ignorar. Sempre podrem estalviar-nos algun mal de cap", ha opinat en la seva carta-web. D'altra banda, Duran ha celebrat que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi anunciat que enviarà una carta a Mariano Rajoy "per veure's després del 9-N", interpreta el líder d'uDC. "Me n'alegro! S'ha de parlar i pactar, malgrat que hi hagi molta gent -inclosa dins Unió- que diu que no tenim res a pactar amb Espanya!", ha apuntat.

Duran ha recordat que ell va criticar que el govern espanyol presentés un recurs contra el procés participatiu del 9-N, però un cop el TC assumeix el recurs, ha dit, "no es pot ignorar". "Per molt que se l'acusi, el TC no té marge de maniobrabilitat", ha remarcat en referència al fet que l'admissió a tràmit per part de l'alt tribunal implica la suspensió automàtica del 9-N.

"La pregunta és: què hem de fer des de Catalunya? Crec que seria millor garantia que tota la preparació execució del procés participatiu anés a càrrec del pacte", ha opinat situant-se en la mateixa línia, per exemple, que el PSC.

El líder d'UDC ha insistit que el contenciós català no és una qüestió jurídica, sinó política, i "no el pot resoldre el Constitucional ni cap altre tribunal". "Només la política ho pot fer, i la política implica diàleg i saber posar-se al lloc de l'altre per ser reconegut com a tal i per arribar a acords", ha reivindicat Duran, que ha celebrat que Mas vulgui enviar-li una carta a Rajoy per tornar-li a reclamar diàleg.

En la seva carta-web i també en un apunt en el seu bloc, Duran s'ha referit al 83 aniversari d'UDC, que és justament aquet divendres. El president del comitè de govern dels democratacristians ha aprofitat per fer una reflexió al respecte relacionant el naixement del partit amb el procés català. Al seu parer, la intensitat dels esdeveniments d'aquests dies "ha fet créixer la falsa sensació que les coses es divideixen només en blanques i negres, en bons i dolents", i per això ha apostat per allunyar-se una mica i agafar perspectiva.

En aquest sentit, ha assenyalat que el seu partit va néixer també en una època de "brogit", però l'encert dels seus fundadors va ser "saber allunyar-se de l'exaltació i crear un partit disposat a defensar l'humanisme, la justícia social, els drets de Catalunya, la llibertat i la democràcia". Ha remarcat que Unió va sobreviure malgrat totes les adversitats, en temps de dictadura, en plena Guerra Civil, "dissolts i perseguits".

"No podem ni hem de fer política ficció i afirmar que els nostres fundadors defensarien avui una o altra posició en la qüestió nacional, però sí que sabem que la seva reflexió posaria sempre per davant de tot el valor suprem de la persona i la voluntat de servir Catalunya amb la màxima lleialtat i amb netedat de consciència", ha conclòs.

Aquests principis, segons ell, son els mateix que "cal fer servei avui per escapar del soroll i centrar-nos en allò que és essencial per a totes les persones i per al nostre país".